Segons Informa Infoguixols el ple extraordinari demanat per TpSF va acabar essent una contraposició d’informes jurídics amb interpretacions diferents sobre les mateixes lleis i de retrets d’actuacions anteriors.
Les interpretacions jurídiques ja van començar amb la composició del mateix ordre del dia, on l’oposició creia que el ple havia de ser monogràfic sobre el tema que TpSF havia demanat.
Finalment van caure del dia dos punts sobre l’Immersió Lingüística, però hi va romandre el punt sobre el bateig del Teatre Auditori Municipal. Un bateig fet en el que no calien tantes presses.
El debat sobre si les retribucions rebudes fins ara per Pere Albó va ser un rosari d’interpretacions jurídiques. Per una banda TpSF afirmava que no són legals, recolzant-se en un informe jurídic encarregat per ells mateixos, que dóna suport a aquestaa postura. Per l’altra banda, l’Equip de govern va posar sobre la taula dos informes, un del Secretari de l’Ajuntament i un altre de l’Interventora que avalaven la legalitat dels pagaments, ja que aquests interpretaven que les retribucions es perceben, no pel càrrec, sinó pel percentatge de dedicació.
El secretari, que és qui ha de garantir la legalitat dels actes jurídics, plantejava dues possibles solucions al fet que el pressupost consigni la retribució en concepte de vicealcalde: la modificació provisional del nom de la partida o el cobrament retroactiu. La interventora, però, ho va deixar en mans de l’Alcalde, Joan Alfons Albó, que es va mostrar partidari de no fer-hi canvis.

El debat va ser dur, i l’ombra de la moció de censura va estar veladament darrera bona part d’aquests retrets, i amenaça amb no marxar de la sala de plens, de manera que anirà reapareixent en els debats, malgrat tothom ha manifestat que s’ha de mirar endavant.

Joan Vicente va dir que les acusacions de TpSF es desmuntaven com un castell de cartes i els va acusar de difamar el Partit Socialista quan en la seva nota d’al•legacions afirmaven “Aquí no s’ha produït un acord polític sobre un programa de govern, sinó una pura i dura compensació econòmica a canvi de recolzament polític del PSC a CIU”
Finalment Joan Alfons Albó va acusar el grup de Carles Motas de “mentir als ciutadans”, “pressuposar que funcionaris cometien irregularitats” i “difamar el govern”.

Una vegada desestimades les al•legacions, Carles Motas va retreure al govern la seva incapacitat per reconèixer que s’havien fet les coses malament i que no els quedava altre remei que portar les dades davant de la justícia, per que sigui aquesta qui tingui la darrera paraula.