Josep Murlà, col·leccionista, estudiós d’etapes històriques com la Segona Guerra Mundial i activista cultural, va ser un dels guixolencs que, a més de donar impuls a la secció local de l’ANC a Sant Feliu de Guíxols, van empènyer per articular el moviment al conjunt del Baix Empordà. Ara espera, després d’anys de feina, passar la pantalla de l’1-O i l’efecte dòmino que es desencadeni l’endemà.
Vostè va destacar, a banda de Sant Feliu, pel fet d’encapçalar l’ANC comarcal. Com va ser el camí?
A Sant Feliu vam fer una primera assemblea, informal, per establir contacte amb la gent de Guíxols Decideix, que havia organitzat la consulta local. I vam constituir Guíxols per la Independència, també encoratjats per un pes pesant aleshores del secretariat nacional de l’ANC com era Josep Albertí. D’un grup de 20 o 30 persones, en poc temps, vam créixer força i vam anar fent xarxa.
El Baix Empordà és una comarca amb poc sentiment de ser-ho. Va ser fàcil crear la secció comarcal?
La secció de la Bisbal era la més antiga, però a Sant Feliu, amb Albertí, érem dels més actius i vam ajudar a articular altres seccions que han acabat sent molt potents, com les de Palamós, Palafrugell o Torroella i Begur.
Per què va plegar?
D’entrada em van proposar agafar la presidència comarcal en el moment de la constitució, per tres mesos. Però al final vaig exhaurir el límit de tres anys que fixaven els estatuts.
Continua al peu del canó?
M’he desconnectat una mica en els darrers mesos, perquè durant tres anys vaig haver de deixar totalment de banda els projectes personals, però vam deixar l’Assemblea en bones mans. Ara ja anem de cara a barraca. D’aquí a l’1-O, ja no em fa por res. Sí que inquieta més el que passi a partir del dia 2 o 3.
Creu que cal fer una bona campanya?
El procés ja el coneix tothom. Els arguments els hem explicat tres-cents cops. Crec que ara ja no cal cremar moltes energies, sinó que és millor reservar-les per a l’endemà. Si surt que sí, caldrà molta entrega i compromís per resistir les amenaces i esperar alguna adhesió de pes de la comunitat internacional. En tot procés no pactat d’independència, com a mínim, els quinze dies posteriors són decisius.