Exposició de Navarro Vives
(Castelsarrain, França, 1931) a les sales d’art del Castell de
Benedormiens de Castell d’Aro, del 8 d’agost al 27 de setembre amb el
títol Entre quietud i inquietud, formada per una quarantena d’olis sobre
tela o pastel sobre paper. La mostra és la tercera d’aquest estiu i
forma part del cicle anual d’exposicions al municipi organitzat per la
regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i
S’Agaró, i que s’estén alhora al Parc dels Estanys i a la Masia Bas de
Platja d’Aro. Inauguració el proper dissabte 8 d’agost (20 h) amb la
presència de l’artista. Visita en entrada lliure de dimarts a divendres
(18-21 h) i els caps de setmana i festius (11-13 h i 18-21 h) ·
www.archivenv.org

Nascut a Castelsarrasin (França, 1931)
la seva infància va transcórrer a Barcelona. Als 14 anys es va
matricular a l’Escola Arts i Oficis de la ciutat. Posteriorment diversos
premis i beques el van portar a formar-se i a exposar a Madrid, París i
Londres. Va retornar a Barcelona el 1963 i començà amb la sèrie Puertas
un camí vers la síntesi en què la geometria ocupa un lloc central en
les composicions dins d’una expressió òptica i cinètica. Continuen els
seus viatges i mostres a Sao Paulo, Milà, Brussel·les o Washington. A
partir dels 80 reprèn la via figurativa i dedica la seva obra a tres
temes principals: la natura morta, la barca i el paisatge. Amb el canvi
de dècada acaba la seva etapa més figurativa i desperta la seva besant
més fantàstica i poètica. A finals dels 90 abandona la natura morta i
troba una major compenetració amb el paisatge. Durant tots aquests anys
continua exposant arreu de Catalunya, però també a Venècia, Dallas o
Ciutat de Mèxic, i el 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des de fa
dècades viu i treballa a cavall de Barcelona i de casa-estudi de Castell
d’Aro, on ja havia exposat tant individualment com en dues
col·lectives.

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja
d’Aro i S’Agaró, tot i que amb diverses modificacions de calendari,
ofereix aquest estiu bona part del seu programa expositiu, ja que tant
el Castell de Benedormiens com la Masia Bas són equipaments amb la
possibilitat de garantir l’aforament adequat, i el Parc dels Estanys de
Platja d’Aro acull mostres escultòriques de gran format a l’aire lliure:
actualment i fins al febrer de 2021 s’hi pot veure la mostra En el
camí… i encara aprenc d’Ángel Camino, que simultàniament també exposa
obra de petit format i gravats a la Masia Bas de Platja d’Aro fins al 13
de setembre. En l’espai del Castell de Benedormiens, abans de Navarro
Vives hi ha exposat Glòria Muñoz i tot seguit ho farà Montesol, del 3
d’octubre al 22 de novembre.

En la presentació de la mostra, la
crítica d’art Conxita Oliver defineix així la proposta: “L’obra de Josep
Navarro Vives és la d’un artista solitari, inquiet i independent que ha
anat rellegint els gèneres de la pintura tradicional, -especialment el
paisatge, la natura morta i la figura-, des de l’avantguarda,
concretament a partir del constructivisme i el cinetisme òptic fins
arribar a la pintura metafísica. La seva presència en el panorama
expositiu ha estat prolífica i intensa, sobretot a l’estranger, ja des
de la primera exposició́ individual a l’O’Hara Gallery de Londres, la
seva participació a la Biennal de Venècia el 1972 i les constants
exhibicions als Estats Units. Una trajectòria que ha destacat sempre per
la llibertat i la autonomia respecte al llenguatge artístic dominant
del moment. Cada etapa de l’artista suposa una transició, una
progressiva evolució en la recerca d’un llenguatge formal que transmet
la seva visió emocional i poètica”.

I encara afegeix: “Un procés que ha
estat imparable i constant des dels anys cinquanta fins al present amb
uns pastels que tanquen el seu cicle vital. El seu denominador comú
consisteix en fusionar dos mons aparentment antagònics com són el rigor i
la disciplina constructiva amb un magicisme misteriós i irreal. Gràcies
a una austera disciplina, a un mètode consistent en anar despullant les
coses fins a limitar-les a imatges primordials, és capaç de reflectir
les sensacions més interioritzades a través del quotidià. El lent procés
de reducció de les formes reals fins arribar a la síntesi essencial
passa per una geometrització i per una organització compositiva basada
en uns eixos de tensió i en unes grans àrees de llum i color. A mesura
que van anar passant els anys, l’obra de Navarro Vives necessità cada
vegada més evocar, suggerir l’essència inherent de les coses per
transmetre una sensació d’irrealitat, com si talment fos un record
esvaït en la memòria. Ens parla alhora del que es veu i del que s’amaga,
de la veritat i de l’imaginari, o sia de la relació que s’estableix
entre la realitat i el somni. Una altra constant de la se va obra
pictòrica és el llanguiment que infon a les seves escenes, submergides
en una etèria atmosfera vaporosa i en una tèrbola boirina. Els espais
queden congelats en una quietud atemporal i els contorns es dilueixen i
velen en el més pur sfumatto”.