Segons Infoorma El Punt Avui El govern de la Generalitat va presentar ahir el pressupost per al 2012. I tot i les retallades, la inversió real augmentarà un 46% respecte del 2011, amb 191 milions d’euros. Aquest increment, que podria sobtar a primera vista, té una explicació lògica: els pressupostos d’aquest any no es van aprovar fins al juny; per tant, durant gairebé sis mesos la Generalitat va funcionar amb uns pressupostos prorrogats, durant els quals no es va executar cap inversió directa perquè no estava planificada. En tot cas, no s’arriba a les xifres del 2010, el darrer any sencer, quan es van invertir 210 milions.Els 191 milions previstos per al 2012 inclouen les obres que faran organismes i societats com ara l’Institut Català del Sòl, GISA i l’Agència Catalana de l’Aigua. En canvi, hi ha algunes partides de departaments que no hi són, com ara poc més d’un milió d’euros per al parc natural del Baix Ter.

Les principals inversions continuen sent les escoles, els centres hospitalaris i les infraestructures. En escoles i instituts es pressuposten obres importants i reclamades, com ara el Montserrat Vayreda de Roses, i es continuaran els treballs en marxa. Del Departament de Salut, hi ha moltes inversions de millora i equipaments en centres existents com ara el Santa Caterina de Salt i l’hospital Josep Trueta de Girona. En obres, destaquen els 15 milions per a l’hospital transfronterer de Puigcerdà, els 17,5 d’Olot i els 1,1 milions per al consultori local de Sant Joan de les Abadesses. En infraestructures, s’acabaran les obres de millora dels dics i ports de Blanes, Llançà i Sant Feliu de Guíxols; i es començarà a invertir en el centre intermodal de Vilamalla. En carreteres, tan sols hi ha una obra, però que s’endú el 43% del pressupost: la variant de Verges, de Verges a Torroella de Fluvià, que completarà la millora de la C-31 i costarà 82 milions.Pel que fa a la inversió per càpita, la Cerdanya és qui més diners rebrà, amb 838 euros per habitant. El Pla de l’Estany i el Gironès, amb 29 i 59 euros per habitant, són, en canvi, les comarques que tindran menys assignació pressupostària per habitant.