Macià, Companys, Terradellas… No falta ningú? Sí, Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 1876-Sant Rafèu, Provença, 1958), l’únic president de la Generalitat nascut en terres gironines i també l’únic que, trist honor, va exercir tot el seu mandat a l’exili i en unes condicions realment dures. Ahir al vespre va tenir lloc a la Llibreria de la Generalitat a Girona l’última presentació prevista de Josep Irla i Bosch, memòries d’un president a l’exili, després que el llibre publicat per Viena dins la col·lecció La memòria dels dies hagi estat presentat també a Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal d’Empordà, Barcelona i la Jonquera.

Ahir a Girona, les memòries d’Irla van ser presentades pel director de la col·lecció, l’historiador Enric Pujol, i el curador de l’edició del llibre, Jordi Gaitx, arxiver de Santa Cristina d’Aro, juntament amb el delegat del govern de la Generalitat en funcions, Jordi Martinoy, que va subratllar la importància d’Irla també en el context de la política gironina del primer terç del segle XX, com a alcalde de Sant Feliu, diputat provincial i comissari delegat de la Generalitat a Girona: l’equivalent republicà del càrrec que ha exercit fins ara Martinoy. “Irla ja no és un president oblidat com ho era fa uns anys, però encara falta molt recorregut perquè sigui entès en la seva globalitat i no des d’un punt de vista partidista”, va dir Martinoy, que va recordar que a ell li hauria agradat que tot el nou complex de la Generalitat a Girona portés el nom de Josep Irla –i no només el seu auditori– però no va aconseguir el consens suficient per tirar endavant aquesta iniciativa.

Jordi Gaitx va dir que, en aquestes memòries escrites per Irla als 80 anys en “terra d’exili” –així les datava ell mateix–, se’l nota “malalt, vell, empobrit i vençut”, però en canvi les 38 cartes triades entre la seva abundant correspondència per completar el volum el mostren com un president que “actua amb determinació i pren decisions”. Segons Pujol, en aquestes memòries s’escolta “la seva pròpia veu, el seu to” i se’n desprèn la figura d’un polític “dúctil” que cal continuar estudiant i reivindicat. (elPunt)