Què va fer que a Sant Feliu de Guíxols, on es construïen embarcacions des d’abans del segle XIV, s’incorporés la fabricació de navilis militars per al rei Felip V des del 1715 al 1721, i quins vaixells de guerra s’hi van construir. El llibre La reial fàbrica de vaixells de Sant Feliu de Guíxols (1715-1721) desvetlla aquest tram de la història guixolenca. Editat per l’Ajuntament en col·laboració amb la Diputació de Girona, és el darrer títol de la col·lecció Urània-Estudis Guixolencs. A Sant Feliu de Guíxols es van construir embarcacions de guerra durant sis anys –en detriment de Roses o altres drassanes reials com les del port de Barcelona o les cantàbriques– perquè el port era més segur als temporals per la protecció del vent i de la mala mar que donava als vaixells que s’havien d’acabar al mar. La gent de Sant Feliu de Guíxols van ser la segona gran causa de la ubicació de la reial fàbrica al port del Baix Empordà. Hi existia un teixit productiu relacionat amb l’empresa de navilis bèl·lics que el llavors intendent de Catalunya, José Patiño, volia establir a Sant Feliu. La platja permetia la construcció de grans naus, la localització de matèria primera no era llunyana, el poder polític local era afecte als borbons i hi havia una infraestructura militar prèvia que facilitava el desplegament. La gran construcció de l’època fou el model francès de navili amb 3 cobertes i 80 canons, el San Felipe Real. També destaca el Cambi o San Bartolomé, i El Catalán, de dos cobertes i 60 canons cadascun. La raó de la curta vida de les drassanes és més complexa que el fet que el San Felipe Real fos derrotat a la batalla del cap Passaro, ja que a Cadis va ser transformat i reduït a dos cobertes i 70 canons. (elPunt)