El cap de llista republicà, Xavi Sala, inicia les converses aquesta tarda
NO DESCARTA CIU, PERÒ SÍ L’ENCARA ALCALDE
Segons informa el punt diari, L’alcaldable d’ERC a Santa Cristina d’Aro, Xavi Sala, obrirà aquesta tarda les converses per negociar un pacte de mandat amb altres forces del nou consistori. D’entrada, té previst trobar-se amb GUANYAREM, que diumenge va aconseguir dos edils, i JUNTS PER SANTA CRISTINA, l’agrupació independent que representarà per l’encara regidor de CiU Jordi Oriol, i amb la llista adscrita al PSC i liderada per Narcís Palahí. A priori, seran interlocutors “preferents” per formar govern.
D’entrada, Sala tampoc descarta del tot l’opció L’EMPRENEDORS, per bé que ahir explicava que li han tramès la voluntat de fer una “oposició constructiva”, ni tampoc CiU, després de l’anunci de l’encara alcalde, Josep Llensa, que estaria disposat a retirar-se per facilitar una entesa entre la federació i ERC. Sala ahir deixava entreveure escepticisme: “No tenim cap problema amb CiU, però no ens acabem de creure l’anunci.”
LLENSA AJORNA LA DECISIÓ
Pel que fa al cap de llista de CiU, Llensa ahir explicava, després de reunir-se amb la militància que ajorna qualsevol decisió de plegar en espera d’una primera reunió amb ERC: “El partit ha decidit no guiar-se pels titulars i escoltar Sala en persona”, anunciava, tot i que refermava la “predisposició” a no ser un obstacle.
Pel que fa a les trobades previstes a partir d’avui, la cap de llista de Guanyarem, Sònia Pujol, avançava ahir que veu factible l’entesa si es prioritzen “polítiques d’esquerres i aspectes com ara la participació, l’ocupació, la joventut i una gestió transparent”. Però, igual que el regidor electe de Junts, Jordi Oriol, s’ho agafen com una primera presa de contacte per avançar la setmana vinent.
Sala diu que vol “posar en comú els projectes de municipi, per sobre del repartiment de carteres” i altres qüestions, a més de potenciar “la transparència i la participació”. Respecte a la polèmica amb Sebastián Mateo perquè descarta el PP en el nou govern, li reconeixia la dedicació però argumentava que els populars defensen polítiques oposades a escala nacional.