Segons Informa Diari De Girona El tret de sortida de la Diada a comarques gironines el dóna l’ofrena floral que cada any es fa al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on descansen les despulles de l’expresident de la Generalitat a l’exili Josep Irla. Enguany es compleixen 75 anys que va ser nomenat president, després de l’afusellament de Lluís Companys. L’acte ha tingut un marcat to electoral ja que els representants de les institucions han aprofitat per llençar missatges en favor del dret a decidir i han remarcat la importància del què es voti el proper 27-S. A més, han posat d’exemple la defensa “serena i pacífica” de Catalunya que Irla va fer des de l’exili i que, segons apunten, ha de guiar moments històrics com l’actual.

La tradicional ofrena floral a la tomba de l’expresident a l’exili Josep Irla ha tingut aquest any un to més reivindicatiu i de caire polític. Aprofitant que és el primer dia de campanya, els representants de les diferents institucions (Generalitat, Diputació de Girona, Consell Comarcal del Baix Empordà i Ajuntament) no han deixat passar l’oportunitat per enviar un missatge sobre la transcendència de les eleccions del proper 27 de setembre.

Molts han lligat la figura de Josep Irla -i la tasca que va fer des de l’exili- amb el moment actual i han remarcat la importància del que els ciutadans escullin votar. “Que els catalans puguem escollir de manera democràtica i pacífica amb el nostre vot el que volem que sigui Catalunya és el fet més important que ens ha passat en aquests 300 anys”, ha manifestat el delegat del Govern, Eudald Casadesús, que ha destacat la capacitat “d’integració” del poble català.

“Catalunya és una nació i ho continuarà essent mentre que els catalans ho vulguin”, ha remarcat el delegat de la Generalitat, que ha assegurat que “podem fer un país millor” i ha animat tothom a anar a votar el proper 27 de setembre.

Des de la Diputació de Girona, el seu president, Pere Vila, ha destacat que Josep Irla va saber “mantenir el seny i el rumb del país” en un moment en què Catalunya estava “molt lesionada”. “Actituds com la seva i la de molta gent anònima ens situen en un escenari de respecte i hem de ser continuadors d’aquella feina”, ha reivindicat.

També ha tingut paraules de record per a Josep Irla el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català. “Sento respecte i admiració per a un empordanès de gran vàlua i sentit de la responsabilitat”, ha manifestat i ha animat els catalans a “donar continuïtat al sentit de nació” que va defensar Irla des de l’exili. “Ha de ser un exemple per ara construir un país més just, lliure i democràtic”, ha afegit Català.

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, també s’ha referit a la importància de les eleccions al Parlament que, segons apunta, fan que la Diada sigui “encara una mica més especial”. “Hem de reivindicar els principis democràtics de voler expressar a les urnes allò que volem ser, i ho farem de manera pacífica i democràtica per donar una lliçó al món”, ha subratllat. “Avui més que mai volem una Catalunya rica i plena, però ens convé més que mai també segar cadenes”, ha sentenciat.

Els representants de les quatre institucions han dipositat rams de flors als peus de la tomba de Josep Irla i també han fet algunes ofrenes partits polítics. En finalitzar l’acte, s’han llegit unes paraules de l’expresident que entronquen amb el moment actual. “A aquells que dins i fora mantenen la dignitat d’homes i patriotes els demano que avui més que mai tinguin fe en l’esdevenidor”. Tampoc ha faltat el Cant dels Segadors.

La figura d’Irla

Josep Irla i Bosch va néixer en una família d’hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l’Assemblea de la Mancomunitat. Amb l’adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l’afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat, enguany fa 75 anys. Va organitzar el govern a l’exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França). El 1981 les seves despulles van ser inhumades i traslladades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials