Un centenar llarg de persones va participar en el segon congrés de remeiers de les comarques gironines , el mes passat. Però l’aforament de la sala de convencions del monestir de Sant Feliu de Guíxols es va quedar curt i més de 140 persones que s’havien interessat a participar-hi van quedar en llista d’espera.

La jornada va permetre repassar les propietats de nombroses plantes i preparacions, algunes de caràcter estrictament local, com ara l’argelaga negra, que el professor Lluís Vilar va recordar que a la comarca de la Selva en el passat s’administrava als malalts de xarampió, o bé una varietat de trèvol de fulla estreta amb què tractaven l’anomenat fel gros –excés de bilis– a la zona de les Gavarres. Ibèria Soler, del grup de remeieres de Vilajuïga, també va esmentar les propietats d’algunes de les herbes popularment atribuïdes a les bruixes, com ara el malcoratge –o mercurial–, que creix als marges dels camins i es feia servir per retirar la llet a les mares, i la ruda, emprada en el passat per guarir enverinaments o les picades i mossegades d’escurçons i serps.

En les ponències, es va defensar que moltes plantes han tingut usos fonamentals en la medicina durant anys, una tasca empírica que la farmacologia moderna sovint ha deixat de banda, però que pel professor Joan Vallès té un valor científic, dins de la categoria de l’etnociència.

El congrés va servir d’aparador de la feina de joves remeiers, teràpies alternatives i la demostració de remeis populars elaborats amb receptes que inclouen fruites, verdures o herbes que es poden conrear al jardí.