La misteriosa mort dels germans Joan i Francesc Anlló, i el plàcid declivi a què van quedar sumits els seus hotels abandonats al llarg de més d’una dècada han alimentat des del 2003 la curiositat de molts guixolencs i fins i tot forans. La recerca històrica, però, ha avançat força més lentament que el zel burocràtic d’alguns per traçar parentescos impossibles o denunciar que aquells immobles havien de ser intestats per la Generalitat a canvi de reclamar una picossada en concepte de legítima o comissió. Però un jove estudiant de batxillerat del municipi, Daniel Pedrero, va decidir encarar el seu treball acadèmic de recerca a les vicissituds del negoci familiar. La investigació històrica, tot capbussant-se en l’arxiu municipal i amb diverses entrevistes, li va permetre desenvolupar un extens treball. Però abans de presentar-lo, a través de les xarxes socials va contactar amb un altre jove estudiant universitari madrileny, Álvaro Anula, que cursava la carrera de periodisme i estava interessat en l’àmbit dels fenòmens paranormals. Pedrero, de bona fe, li va facilitar una còpia de la recerca. I al cap dels mesos va descobrir que Anula havia fet servir el treball com a base, gairebé literal, per a articles al seu blog i al número 242 de la revista especialitzada Enigmas. El final, diu Pedrero, l’havia amanit amb alguns elements “de collita pròpia”, els més efectistes, com ara el fet que l’habitació 313, on suposadament dormia un dels germans Anlló, continués tancada amb clau o una silueta humana enigmàtica en una fotografia al terrat on avui agonitza l’antic rètol de l’hotel, víctima recurrent de les bretolades.

Des de l’arxiu van intercedir per Pedrero, davant el “plagi”. Un dels responsables, Marc Auladell, defensa la feina “metòdica i constant” del jove ganxó, que aviat afrontarà la selectivitat i vol encaminar els estudis cap al grau universitari d’història. A la revista Enigmas van rectificar l’autoria del reportatge, i li remuneraran la publicació, al número del gener. La Revista del Baix Empordà també ha publicat, en el darrer número –el 52– un extracte del treball de Pedrero centrat en la història de la torre de Can Rius, que va donar origen a l’hotel en ampliacions posteriors. Pedrero explica que la seva recerca sobre l’evolució de l’empresa dels Anlló i la seva desaparició li donaria ben bé per publicar un llibre, un projecte que li agradaria tirar endavant aviat.

Mentrestant, els fantasmes més assidus de l’hotel abandonat continuen sent els espoliadors de ferralla i els brètols. L’Ajuntament no dóna a l’abast per mantenir la finca tancada, ja que arran de les publicacions s’ha disparat un punt més la curiositat. I el vandalisme, assenyala el jove, que lamenta que en les darreres setmanes encara hi ha hagut “més destrosses i un incendi a principis d’abril” a les bardisses de l’antic jardí. L’altra maledicció, la burocràtica i que més amoïna el govern local, és l’embargament de l’Agència Tributària, que bloqueja indegudament la subhasta de l’immoble des de fa un parell d’anys.