La patronal de l´oci nocturn català (Fecasarm) vol portar a judici les cinc monitores que van organitzar la flashmob de Platja d´Aro que va acabar amb una estampida humana la nit del 2 d´agost en ser confosa per un suposat atac terrorista. La Fecasarm les responsabilitza de l´episodi d´histèria col·lectiva que es va apoderar de la localitat costanera i de les pèrdues econòmiques que va sofrir el sector aquella nit.
Aprofitant que el jutjat d´instrucció número 3 de Sant Feliu de Guíxols acaba d´acceptar que la patronal de l´oci nocturn es personi com a acusació popular, aquesta impugnarà la petició d´arxiu sol·licitada per l´advocada de la defensa per aconseguir que se celebri el judici i siguin condemnades «ja sigui com a represàlia per les gravíssimes conseqüències provocades i també com a mesura dissuassòria».
Anuncia també la patronal que demanaran als empresaris perjudicats que compareguin en les actuacions, «a través nostre», per reclamar a la companyia Ruf Reisien –per a la qual treballaven les monitores– i la seva asseguradora els danys i perjudicis patits, «sense que hagin d´anar a un procediment civil, molt més llarg i costós». La xifra calculada per la Fecasarm ascendeix a 150.000 euros, si bé considera que pot ser més alta.
Previsió del dany
La ja constituïda acusació popular dóna per descomptat que les monitores podien preveure per endavant les conseqüències de la flashmob organitzat perquè «300 persones corrents amb pals de selfie simulant la persecució d´un famós» i el fet que hi hagués un «estat d´alerta terrorista 4» feia «evident que no podia causar res que no fos un efecte estampida entre la gent».
Partint d´aquest criteri, la patronal de l´oci nocturn entén que hi ha indicis per creure que les monitores van perpetrar un «delicte de desordres públics amb actes de violència, lesions i danys».
En una nota informativa, la Fecasarm indica que les cinc investigades –abans imputades– no tenien llicència per fer aquesta flashmob, encara que el mateix Ajuntament de Platja d´Aro va admetre que aquest era un assumpte que no estava regulat i no va ser sinó amb posterioritat a aquest episodi d´histèria col·lectiva que va anunciar la prohibició d´aquest tipus d´activitats si no disposen de llicència municipal.
El pànic que es va apoderar de la població aquella nit es va originar quan alguns ciutadans i turistes van confondre el joc organitzat per les monitores –feien veure que perseguien dos famosos– per un atac terrorista. Això va provocar que multitud de persones fugissin corrents de la platja i mentre passaven per les terrasses, carrers comercials i centre de la població les persones que els veien venir també s´atemoressin i se sumessin a l´estampida mentre es propagava el fals rumor d´un tiroteig.