Una de les persones ferides arran del caos que es va viure la nit del passat 2 d’agost a Platja d’Aro arran d’una flashmob protagonitzada per un grup de joves alemanys reclamarà judicialment danys i perjudicis a través de la patronal de l’oci nocturn i restauració catalans, Fecasarm.

Lourdes Labaca, navarresa, va ser una de la desena de víctimes de l’estampida que va requerir assistència sanitària aquella nit i que, més de dos mesos després, segueix de baixa laboral per culpa de les lesions que va patir, cosa que ha provocat que també requereixi tractament psicològic.

Lourdes Labaca, de 44 anys i veïna de la localitat d’Azcárate, va arribar a Platja d’Aro el dia anterior, l’1 d’agost, en unes vacances en família d’una setmana.

El descans i la desconnexió que havien de suposar aquelles jornades es van estroncar l’endemà a la nit amb l’incident que va produir-se arran de la confusió que va provocar la flashmob dels joves alemanys al passeig marítim.

Relata que després de sopar “vam anar a passejar per l’avinguda principal (avinguda s’Agaró), quan de sobte la gent va començar a córrer”. Primer els van dir que havia detonat una bomba, “pero no havíem sentit res”; després, que es tractava d’un atac gihadista.

Aleshores, van començar a córrer també i, quan anaven a girar cap a un altre carrer per dirigir-se al seu hotel, algú la va empentar per darrere, cosa que va provocar que xoqués de cares contra la paret d’un edifici. De les set persones que formaven el grup familiar, només ella va patir ferides.

Van acabar d’arribar fins a l’hotel i, un cop allà, van demanar la presència d’una ambulància perquè l’atengués. “Però pel caos que hi havia a Platja d’Aro, l’ambulància no arribava a l’hotel, de manera que vam trucar a un taxi, amb el qual vam anar fins a l’hospital de Palamós on em van antendre”, ha explicat.

La Lourdes tenia dos cops a la cara que van derivar en grans morats, un cop al genoll i un dels dits de la mà esquerra se li va torçar completament. Aquesta situació “va espatllar-nos totes les vacances”, però els efectes negatius persisteixen.

Segons ha explicat, està de baixa laboral arran de la lesió al dit ja que no el pot moure i, per tant, no pot treballar en el seu negoci, una cafeteria i fleca, feina que requereix que les mans estiguin en condicions. De fet, ha concretat que des del 30 d’agost va a rehabilitació, però la mobilitat del dit no millora.

Els cops que va patir a la cara també li han provocat un problema a la mandíbula: no la pot tancar correctament, i actualment està pendent que el metge li faci unes proves especials.

Lourdes Labaca posa de manifest que aquesta situació, que no pugui treballar, provoca que “estigui perdent diners perquè tinc una persona que fa la meva feina” al negoci. I tot ha derivat que requereixi tractament psicològic i que estigui prenent ansiolítics: “Amb les ferides i que no pugui treballar, se m’ha creat una situació que no puc portar”.

L’endemà de l’incident, la dona va acudir a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sant Feliu de Guíxols a interposar la denúncia i, l’últim dia que van ser a Platja d’Aro, va anar a l’Ajuntament a posar una queixa. Les setmanes van passar i, com que no ha rebut cap més informació ni dels Mossos ni del consistori, ha decidit posar-se en contacte amb la Fecasarm després de seguir, a través de la premsa, que està recollint les reclamacions d’establiments de restauració.

El secretari general de la Fecasarm, Joaquim Boadas de Quintana, ha manifestat que representaran la víctima com a acusació particular i reclamaran danys i perjudicis, una xifra que encara no han comptabilitzat perquè la dona segueix de baixa.

En aquest sentit, ha animat totes les persones que van patir danys arran de l’estampida en què va derivar la flashmob que, encara que haguessin presentat denúncia, exerceixin l’acusació particular per reclamar tant danys físics com materials.

La Fecasarm quantifica en uns 150.000 euros les pèrdues que haurien patit els restaurants arran de l’estampida, tant per danys soferts en el mobiliari com sopars deixats de pagar i un segon servei no fet. En tot cas, Boadas de Quintana considera que la xifra podria pujar, per exemple, amb les persones que van quedar ferides.

El cas està en mans del jutjat d’instrucció número 3 de Sant Feliu de Guíxols, que ha de determinar si hi ha indicis per jutjar les cinc monitores del grup que va fer la flashmob com a presumptes autores d’un delicte de desordres públics. La defensa de les noies alemanyes va demanar l’arxiu de la investigació, cosa que la Fecasarm ha impugnat.

Alterar la pau social
La patronal de l’oci nocturn interpreta que les cinc monitores tenien “una claríssima voluntat” d’alterar “la pau social del municipi i de la gent que passejava tranquil·lament” perquè van fer córrer un grup nombrós de persones d’un local a un altre “simulant que hi havia una persona famosa o que s’havia produït un fet excepcional”, una categoria que consideren “temerària”.

Un altre dels aspectes exposats en l’al·legació és que encara hi ha “moltes persones afectades” que no han tingut temps a comparèixer en el procediment “ni d’acreditar els danys patits”, la qual cosa fa “totalment precipitat que es procedeixi en aquesta fase tan inicial del procediment a l’arxiu d’actuacions”.