Un grup de veïns de Castell d’Aro van anunciar ahir que interposaran un recurs de reposició contra l’aprovació del projecte constructiu del centre cívic previst a la plaça Poeta Sitjà del poble. El disseny de l’equipament va rebre el vistiplau del govern (CiU i PSC), a més dels grups de l’oposició, un cop completat el tràmit també favorable de la comissió territorial de Patrimoni, però el col·lectiu esgrimeix que l’informe tècnic previ encarregat per la comissió va ser desfavorable

Segons el dictamen arquitectònic i arqueològic, la proposta volumètrica de l’edifici projectat “altera el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’entorn”, el nucli històric de Castell d’Aro, declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) el 1996, i recomana un disseny i unes formes “més integradors”, a més de proposar-hi més aparcament, fer dependències subterrànies i evitar la presència de màquines de climatització a la coberta i la blancor a les façanes.

Per tot plegat, l’exregidor David Puig, que va signar una única al·legació contrària al projecte, també desestimada durant la tramitació, considera que l’edifici projectat en el solar que encara ocupa l’antiga escola Vall d’Aro “no encaixa en l’entorn, tindrà un cost excessiu [de 2,5 milions] i farà malbé la plaça”. A banda del recurs administratiu, no descarten altres vies, com la recollida de signatures Puig deixa clar que coincideixen que el centre cívic és necessari, però amb l’arquitecte Ramon Sagué sostenen que “es podria aprofitar l’edifici actual de l’escola i incorporar la sala polivalent al solar del darrere”, a l’altra vorera del carrer Castell i Mar, amb una inversió menor.

Avals unànimes

El regidor d’Urbanisme, Pep Solé, s’ha limitat a comentar que “totes les opinions són respectables”, però defensa que el projecte “ha estat avalat per unanimitat per la comissió de Patrimoni pel que fa a l’encaix”, i respecte a l’informe inicial desfavorable detalla que s’hi han fet “diversos ajustos arquitectònics” per millorar-ne la integració. L’edil tampoc veu viable la possibilitat d’aprofitar les dependències actuals, que “donarien una resposta insuficient a la intensa vida cívica i associativa” de Castell d’Aro.