Va estudiar la carrera d’Arquitectura a Barcelona, obtenint el títol l’any 1910. Posteriorment viatjà a Itàlia on conegué nombroses tècniques de disseny de l’època.

L’any 1912 fou designat per la Diputació Provincial professor-director de l’Escola d’Arts i Oficis de Sant Feliu de Guixols, juntament amb el pintor d’Olot Josep Berga i Boada. En aquest centre varen implantar un pla d’estudis en el que ell donava classes de dibuix geomètric, trigonometria, física i química i dibuix industrial.

L’any següent, l’Ajuntament que aleshores presidia l’alcalde Narcís Duran i Juera, el nomenà arquitecte municipal, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació, l’any 1955.
Com a tècnic d’obres a la nostra ciutat, cal destacar-ne els següents projectes: reforma i ampliació de l’hospital municipal (1913), adequació del xalet de can Malionis -propietat de l’hisendat Pere Rius i Calvet- actualment hotel Panorama (1919), construcció de la fàbrica La Suberina, ara can Ginesta (1919-1923), reforma dels banys de Sant Elm (1922), ampliació i reforma del desaparegut col·legi de la Divina Pastora (1929), mercat cobert municipal (1929-1930), Casino El Guixolense o dels Senyors (1930), amb col·laboració de l’arquitecte Josep M. Rodríguez i Lloveras, o les cases Dawson a l’avinguda Juli Garreta (1941) i Arxer a la rambla del Portalet (1947). Joan Bordàs també fou autor del disseny de la font de la plaça del Monestir i de la desapareguda font de la placeta de Sant Joan (1932), com també d’un colomar als jardins Juli Garreta (1933).

En la seva vessant com a urbanista va dirigir les obres de reconstrucció del passeig del Mar i el del Guíxols (1943) amb uns elements de disseny personal –bancs, parterres i mobiliari–, i la construcció de la barana que separa el passeig de la platja, amb els balcons i arcs (1945).

Joan Bordàs va dirigir l’oficina tècnica municipal fins el 1955.

També va publicar alguns articles a la premsa local sobre temes urbanístics guixolencs.