El govern de Castell-Platja d’Aro dona per tancat el planejament del sector de les Escoles dels Estanys de Platja d’Aro, l’eixample residencial i d’equipaments comprès entre el Ridaura, el carrer Tramuntana i l’avinguda de Castell d’Aro –rere l’Eurocenter, la plaça Europa i l’antic Magic Park. Després d’una dècada de letargia urbanística, l’àmbit ha despertat els darrers mesos, amb diverses promocions d’habitatges nous. I “n’hi ha un parell més amb llicència per començar a edificar”, destaca el regidor de Planificació Urbanística, Josep Maria Solé. La darrera novetat, però, és la nova reparcel·lació d’un polígon discontinu entre el sector i la zona de les Suredes, amb el canvi d’ús hoteler a residencial d’un solar entre les avingudes Londres i Estrasburg i el carrer Josep Maria Vila, tal com permet el pla urbanístic del municipi (POUM) vigent des del 2012.

Solé, però, incideix en el fet que la requalificació és possible “si hi ha interès públic” i en aquest cas han negociat diverses contrapartides amb la propietat. La més destacada, la cessió d’una finca de més de 47.000 metres quadrats del bosc de les Suredes, a la part alta de la urbanització Dalmau. La major part es conservarà com a espai lliure natural, però el consistori contempla segregar-ne 10.000 metres quadrats, a tocar dels carrers Arboç i Ginesta, per construir l’escola Fanals.

Pendents del Govern

L’executiu ja havia emparaulat amb el Departament d’Ensenyament la cessió dels terrenys i la fórmula de cofinançament de les obres del nou edifici per al centre –que fa anys que funciona en mòduls provisionals a tocar de l’escola Estanys– al 50%, com ja van fer amb les noves instal·lacions de l’escola Vall d’Aro. El desenllaç, però, resta ara pendent que hi hagi nou govern a la Generalitat, explica el regidor, però voldrien que pogués entrar en servei el curs 2019-20.

Al marge dels terrenys a les Suredes, l’operació també reportarà al municipi una altra parcel·la més petita amb forma triangular a la zona dels Estanys, entre la part del darrere del Magic Park i l’estació d’autobusos, a tocar d’un altre terreny amb el mateix ús compartit amb dos privats més. La novetat és que, ara, el consistori esdevé propietari majoritari d’un sol terciari a la zona d’expansió de l’eix comercial. Solé, a més, hi afegeix que el desenvolupament d’aquesta illa podria afavorir de retruc la creació d’habitatges públics en règim de lloguer protegit.

Un sector conflictiu en la concepció i aturat per la crisi

El projecte inicial urbanístic del pla parcial de les Escoles dels Estanys, amb una superfície total de 24,77 hectàrees, es va presentar el febrer del 2001. Però el TSJC en va declarar nul·la la reparcel·lació, el 2005, per defectes normatius en el curs de l’aprovació. I el primer projecte per urbanitzar l’àmbit també va acabar en conflicte entre el consistori i el despatx d’arquitectes que el va redactar, que va pressupostar, d’entrada, la inversió per a l’obra civil i urbanització en 6 milions d’euros i, finalment, van ser 13.

La fase d’expropiacions, a més, va ser accidentada, amb un estira-i-arronsa per l’enderroc de l’edifici d’apartaments La Sirena –ocupat il·legalment– i litigis amb amos i inquilins d’habitatges inclosos en l’àmbit, a banda de les discrepàncies en els preus fixats pel jurat d’expropiacions de la Generalitat. Finalment, els vials es van recepcionar el 2008, any en què el consistori preveia incrementar ingressos amb les llicències d’obres en el sector, però va esclatar la crisi immobiliària.

El parc i l’obra hidràulica per evitar inundacions per les crescudes del Ridaura es van enllestir el 2012. Però, a banda del CAP i alguns habitatges aïllats, el desglaç residencial no es va iniciar fins l’any passat i sembla que s’accelera. Hi contribueix, de ben segur, l’aposta de les constructores pel municipi gironí on millor es paga el metre quadrat d’obra nova: 2.219 euros.