El jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona ha anul·lat el projecte de reparcel·lació econòmica del pla d’actuació urbanística de Mont d’Aro, a Platja d’Aro.

El jutjat ha estimat parcialment el recurs que va presentar una societat propietària d’uns terrenys afectats pel projecte en el sentit que reconeix que ja hi havia unes cessions de zones verdes i viàries arran del pla d’urbanització del 1965 i que, per tant, ja no li pertoca fer-ne de nou arran del projecte que s’està desenvolupant.

El regidor d’Urbanisme, Josep Maria Solé, ha comentat que aquesta resolució judicial no afecta els treballs d’urbanització i que l’Ajuntament ha presentat recurs contra la sentència per entendre que pot rebatre els arguments pels quals el projecte de reparcel·lació ha estat anul·lat. El tema va aparèixer en el darrer ple municipal arran de les preguntes que va formular el regidor d’ICV-EUiA, Pedro Torres, per saber quines conseqüències pot tenir aquesta resolució en les obres d’urbanització de Mont d’Aro.

Josep Maria Solé ha explicat que, si la decisió judicial que anul·la el projecte reparcel·lació econòmica esdevé ferma, afectarà únicament a l’àmbit de les cessions previstes de vials i de zones verdes, en el sentit que, en comptes que els propietaris paguin el 100% del cost a través de quotes urbanístiques, passarien a ser contribucions especials, és a dir, els propietaris haurien d’abonar el 90% i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, el 10% restant.

El regidor d’Urbanisme ha exposat que, en cas que es confirmi l’anul·lació del projecte de reparcel·lació econòmica amb una sentència ferma, les quotes d’urbanització de
l sistema de cessions viàries i de zona verda passaran a ser contribucions especials, de manera que l’Ajuntament n’haurà d’assumir el 10%. És a dir, si aquestes cessions es comptabilitzen en 200.000 euros, la corporació n’haurà d’aportar 20.0000 –les obres van ser adjudicades per 1.863.644,04 euros, amb IVA, a Rubau Tarrés–.

La resolució judicial, que desestima els altres arguments de la propietat denunciant, exposa que «una cosa és que les propietats de sòl urbà consolidat hagin de costejar, sota el principi de repartiment equitatiu de les càrregues i beneficis urbanístics, les obres necessàries perquè els terrenys disposin dels serveis urbanístics bàsics i una altra diferent que hagin de suportar noves cessions, cosa que no és possible».