La campanya arqueològica d’enguany al jaciment de la necròpolis de Sant Martí de Romanyà, a Santa Cristina d’Aro, ha finalitzat amb la troballa de deu noves tombes i també d’una làpida de grans dimensions. Es tracta d’una peça monolítica de pedra de granit de gairebé dos metres de llargada. En ella hi ha un epitafi on es pot llegir: «Aquí reposa el cadàver de Mateu Vilallonga sepultat el 19 de novembre de 18…». A part d’això, en les tombes trobades també hi ha restes òssies amb molt bon estat de conservació i d’altres elements com robes, rosaris o medalles que portaven els difunts. El jaciment està datat entre el segle IX fins al segle XIX.

Algunes de les tombes estaven dins de taüts, mentre que d’altres cossos trobats s’havien enterrat en fosses simples a terra.Els arqueòlegs han remarcat el bon estat de conservació dels ossos i també d’altres materials com ara la fusta dels taüts o de les robes que portaven els cadàvers. També es conserven peces de metall com ara rosaris, medalles, sivelles o botons. A més, hi ha moltes sabates que han mantingut el peu del difunt en el seu interior. D´altra banda, la campanya ha permès la troballa d’una làpida monolítica de granit. La peça té una llargada de gairebé dos metres i s’hi pot llegir un epitafi en què es conserva el text següent: «Aquí reposa el cadàver de Mateu Vilallonga sepultat el 19 de novembre de 18…». La peça estava sobre uns blocs de granit verticals. Els arqueòlegs preveuen seguir investigant la figura de Mateu Vilallonga en la propera campanya del 2021 i així documentar el passat dels habitants de Romanyà.

Es calcula que la necròpolis de Sant Martí es podria haver començat a fer servir al segle IX i hauria tingut una vida útil fins el segle XIX. Tot i així, les excavacions inicials es concentren en la part més moderna d’aquest jaciment.El projecte arqueològic compta amb el finançament del Departament de Cultura i l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Aquest any, les intervencions s’han fet el mes de novembre i a causa de les restriccions sanitàries només hi han treballat cinc arqueòlegs, sense cap estudiant