Ara que ja han passat més de 100 dies de nou govern a Sant Feliu de Guíxols, des del grup municipal de Junts, creiem necessari compartir la nostra valoració respecte de les primeres actuacions que l’equip de govern està portant a terme.

Recordem que el govern iniciava a partir de l’anunci del pacte continuista entre l’alcalde Carles Motas de Tots x Sant Feliu i el socialista Josep Muñoz amb certa ambigüitat i poca concreció a l’hora d’explicar quin seria el seu pla de govern.

Volem posar de manifest que aquests primers 100 dies, l’equip de govern a Sant Feliu ha continuat amb el desgavell al qual ens tenien habituats en l’anterior legislatura amb decisions que perjudiquen l’economia de la ciutat com l’eliminació de més places d’aparcament, el tancament del viver d’empreses Coworking Guíxols o la imminent pujada de taxes i impostos.

El govern encapçalat per Motas també ha portat a terme en els primers dies de mandat accions que van en contra de la necessària connexió entre polítics i ciutadania com l’augment de retribucions i dedicacions dels seus regidors com a primera mesura o la negativa de l’alcalde a complir amb l’acord de ple que ell mateix havia votat a favor abans de les eleccions on s’havia acordat de posar al balcó de l’ajuntament el lema de “Prou Repressió”.

Considerem també que es tracta d’una falta de respecte a la ciutadania que el dia de presentació del seu pacte de govern anunciïn que faran una “ciutat cultural i creativa” i que “faran servir la planificació”, al mateix temps que eliminaven l’exposició temporal a l’Espai Carmen Thyssen per mala planificació de les obres a la Plaça del Monestir o que es comprometessin a “potenciar la singularitat de Sant Feliu de Guíxols” quan s’han gastat 2,4 milions d’euros en la nova Plaça del Monestir que esborra tota identitat ganxona.

Amb tot, creiem que és un mal inici de legislatura per part dels mateixos polítics que fa més de 8 anys que governen i, de moment, segueixen demostrant la incapacitat per resoldre els problemes reals de Sant Feliu de Guíxols com son la falta habitatge, la reforma de l’Asil Surís, la falta d’aparcament o la diversificació de la seva economia.