Segons Informa El Punt Avui La comunitat de l’escola Gaziel de Sant Feliu, els antics Estudis Nous de la ciutat, celebren aquest curs el 75è aniversari del centre, inaugurat el juliol del 1937 en plena Guerra Civil però encara sota l’ideari de l’Escola Nova Unificada de Catalunya: gratuïta, laica, única, amb coeducació i en llengua catalana.

Amb el desenllaç de la contesa, el projecte educatiu va quedar estroncat, per bé que l’edifici –d’amplis finestrals, amb una galeria per esmorteir les temperatures extremes de l’hivern i de l’estiu i aules àmplies i diàfanes– i el seu entorn –les hortes i l’horitzó de Sant Amanç, que encara avui roman parcialment alliberat d’urbanització– va garantir una millora respecte a la saturació i improvisació dels espais anteriors. Amb els anys, el centre va rebre el nom de l’il·lustre escriptor guixolenc Agustí Calvet, Gaziel.

L’actual directora, Dolors Casamitjana, ha aplegat els testimonis d’antics responsables del centre, com ara Montserrat Feliu, Fina Rodríguez Gay, Pilar Bonavia, Joan Rutllant, Antoni Agustí, Jaume Jené o Maria Rosa Dalmau, en una publicació commemorativa que veurà la llum aquesta setmana. El gros d’actes per l’efemèride, en què destaquen una conferència d’història de l’ensenyament del pedagog Salomó Marquès i un fòrum d’antics alumnes i mestres –dissabte al migdia al monestir– se succeiran fins al dia 20. Al museu es pot visitar des d’avui la recreació d’una aula dels anys cinquanta.

Per l’escola, abans de l’entrada en servei dels CEIP Baldiri i Reixac i Estació, va passar la majoria de ganxons i ganxones nascuts al segle XX. Per exemple, la directora del Museu d’Història local, Sílvia Alemany, que en la revista recull algunes de les seves vivències, tot i mirar de passar per alt els càstigs exagerats o la fred d’alguns hiverns de l’època franquista, hi reconeix el contingut dels “mestres en majúscula” que es van abocar perquè els estudiants tiressin endavant. Una altra de les veus que millor pot recórrer els últims 35 anys del Gaziel és la professora Maria Carles, que tot just s’acaba de jubilar. En rememora la transició educativa cap a un model nou, la relaxació dels excessos disciplinaris, la reintroducció de la llengua catalana o la progressiva reducció del nombre d’alumnes per aula: de 35 a 25, per millorar i agilitar l’aprenentatge, i que ara retornarà als 30, per les mesures d’estalvi.