El coneixement del funcionament diari de l´àmbit hospitalari pot ajudar als síndics i defensors locals a què puguin integrar-se en els comitès d’ètica i també que es comencin a crear dins dels propis ajuntaments, policies o en altres àmbits locals.

Quant a la problemàtica de l’habitatge, aquesta ha estat des de fa temps objecte d’anàlisi i preocupació del síndics i defensors locals. Aquesta preocupació i denúncia ja es va concretar en els documents que els defensors locals van donar a conèixer conjuntament el novembre de 2010: “Límits a l’embargament del salari – Hipoteques / deutes administració”; i al manifest i proposta de recomanació d’ofici, presentada al març de 2011, amb el títol de: “Defensa del dret a l’habitatge i contra l’exclusió social”, lliurada també als Parlaments Català i Espanyol.

Després d’un resum del procés i les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària, la ponent Sra. Vanessa Valiño de l’Observatori DESC, va destacar la contradicció que suposa el reconeixement del dret a l’habitatge, com un dret protegit i les nul•les garanties d’aquest dret entre les persones menys afavorides.

A la segona part, la professora Sra. Míriam Anderson, professora  de Dret Civil de la UB i codirectora de la ClinHab (Clínica Jurídica en Dret Immobiliari i Mediació Residencial), va centrar la seva exposició en els serveis que la UB, amb el projecte Dret al Dret, la ClinHab posen de manera gratuïta a la disposició de la ciutadania per informar i assessoraa les persones que troben dificultats respecte a l’habitatge.

Al col•loqui de Síndics/ques els temes que preocupen a la ciutadania (desnonaments, manteniment de drets malgrat la pèrdua de l’habitatge, la situació personal dels afectats han estat presentes).

La jornada de treball  va acabar amb l’aprovació d’una declaració per part dels síndics i defensors locals en què es comprometen  públicament a treballar des de cada municipi per impulsar polítiques valentes de promoció i creació d’habitatge social i proposar als ajuntaments “l’adopció d’acords perquè les instàncies competents, mentre no es reformin les actuals, injustes i obsoletes lleis hipotecàries, s’adopti, urgentment, per Decret llei una moratòria que paralitzi tots els procediments en marxa per un període de dos anys, sense perjudici de cercar mesures, ajuts i alternatives que minorin i solucionin el dolor i el drama de tantes i tantes famílies (moltes d’elles ja desnonades)”.