Segons Informa Diari De Girona Banyar-se a qualsevol platja o cala no és tan fàcil com arribar i entrar a l’aigua. A algunes està prohibit banyar-s’hi per la seva perillositat a causa de la presència de roques o perquè hi ha hissada una bandera vermella. En part, per aquest motiu, però sobretot arran de diferents morts de banyistes a les costes tarragonines fa dos estius, la Generalitat va decidir impulsar un decret per unificar els criteris de seguretat que haurien de seguir totes les platges, incloent equips de vigilància i senyalització.

Al final, el projecte va quedar paralitzat perquè des del Ministeri d’Interior també es volia fer una normativa similar. Aleshores, es va optar per deixar la vigilància de les costes a mans dels ajuntaments de cada municipi costaner, tenint, així, total llibertat d’actuació en aquest terreny. D’aquesta manera, es poden trobar pobles i ciutats que no tenen cap normativa i d’altres que imposen multes de fins a 3.000 euros si incompleixen les senyalitzacions, ja siguin banderes vermelles o alerta per temporal, entre d’altres.

Les zones on s’ha multat més els banyistes són Barcelona, on amb el que portem d’any ja s’han posat multes a 74 persones per banyar-se amb bandera vermella o prop d’espigons. La segueix Tarragona, amb 11 multes, set més que l’any passat. Al territori gironí, en canvi, no està tan estès multar per cometre imprudències d’aquest estil. Lloret de Mar és dels pocs municipis que té una ordenança municipal respecte a això. En el seu cas, depenent del grau de la infracció, es pot arribar als 3.000 euros de multa. L’any passat en van posar una i aquest any, de moment, la policia encara no n’ha posat cap.

Castell-Platja d’Aro també té una ordenança municipal que afecta el bany a platges amb bandera vermella, espigons, rocalls i d’altres zones on està prohibit banyar-se. En cas que algú ho faci, l’autoritat municipal podrà “imposar la sanció corresponent” com cregui convenient, segons està explicitat a l’ordenança.

De moment no s’han trobat amb cap cas en què hagin hagut de multar. Segons l’ajuntament de la ciutat, primer de tot s’avisa a la gent i com que aquesta respecte l’avís, no és necessari sancionar-la.

A l’altra banda de la balança s’hi troba, per exemple, L’Escala. En el cas del poble empordanès, el cap de Protecció Civil, Juanjo Jarillo, va aclarir que no tenen cap ordenança municipal que reguli aquesta problemàtica i que “a les zones de bany no s’hi fan infraccions”. En tot cas, sí que hi ha vigilància de la Creu Roja i aquàtica. “L’únic que fem és avisar els banyistes de què no es pot fer”, però mai han posat cap multa, explicava Jarillo. El mateix passa a Llançà, on no tenen cap ordenança municipal i tampoc han posat cap multa segons l’Ajuntament de la vila.

En la majoria dels casos, doncs, es donen situacions en què els pobles costaners no tenen platges perilloses, de manera que no fa falta crear cap ordenança i, així, tampoc és necessari multar, tal com explicaven la majoria de consistoris consultats, ja que tothom fa cas dels avisos que donen els socorristes. Banyoles és un cas a part, ja que tot i no tenir platja, sí té l’estany. Aquest només té tres zones on està permès el bany: una de gratuïta (la Caseta de Fusta) i dues de pagament (els Banys Vells i el Club Natació Banyoles). En totes elles hi ha un socorrista i fins al 2011 hi havia els vigilants de l’Estany, que vetllaven perquè ningú es banyés en les zones que no tocava.

Com la majoria de municipis gironins, Banyoles tampoc té cap ordenança municipal però des de l’Ajuntament explicaven que és poc habitual veure gent banyant-se on no toca i, tot i afirmar que alguna vegada ha passat, de seguida que el socorrista ho veu avisa el banyista i aquest torna a la zona marcada. També es fa difícil veure gent fora dels tres punts perquè per l’estany hi navega la barca Tirona i altres barques de rem.

Així doncs, a diferència de les platges barcelonines i tarragonines, en la majoria de cales de Girona encara no s’ha arribat a la necessitat d’implantar ordenances municipals a les platges.