Segons Informa El Punt Avui L’alcalde de Castell-Platja d’Aro, també president de la Diputació, Joan Giraut; el regidor d’Urbanisme al consistori baix-empordanès, Pep Solé; el seu predecessor, Antoni Cano, i diversos tècnics municipals van declarar ahir al matí als jutjats de Sant Feliu de Guíxols com a inculpats arran d’una querella presentada per un grup de parcel·listes de les urbanitzacions de Mas Nou i Mas Semí, que s’oposen al projecte d’obres per reparar els vials existents, asfaltar-ne els pendents i dotar els sectors de serveis bàsics com ara clavegueram i comunicacions.

Les obres, amb un pressupost de 36,4 milions d’euros, les han d’assumir íntegrament els 592 propietaris. El consistori situa les contribucions en uns 40.000 euros, de mitjana, però l’advocat dels querellants, Benet Salellas, elevava ahir la xifra fins als 100.000 euros, en el cas d’afectats amb parcel·les més grans o més metres de façana. El lletrat ha fonamentat la querella en aspectes com ara que, inicialment, el projecte preveia “completar la urbanització”, i ara es vol emprendre una renovació integral; o els fets que “manquen documents i plànols” i, segons el pressupost, “és una obra que hauria d’haver passat pel ple i publicar-se en el Diari Oficial de la Unió Europea.

L’advocat va explicar que alguns residents, majoritàriament jubilats, no poden assumir l’import de la seva part de la reurbanització, de manera que si el projecte tira endavant, “com que no podran pagar, es veuran obligats a abandonar les seves parcel·les”.

Els querellants consideren que les obres pendents a les dues urbanitzacions s’haurien d’abordar per parts, i no pas com un tot. Així, argumenten, cadascú pagaria només les intervencions estrictament necessàries. La jutgessa va citar a declarar ahir els inculpats pels presumptes delictes de prevaricació urbanística i tràfic d’influències. Salellas parlava, abans d’entrar als jutjats, d’un aparent “concert d’interessos” amb la promotora del complex turístic Hapimag, situat a la part alta del sector i amb intenció de construir 80 habitatges nous a la urbanització. El consistori no pot autoritzar noves edificacions fins que el sector s’hagi reurbanitzat, però els querellants creuen que amb el repartiment aprovat hauran de pagar entre tots obres que, diuen, només haurien de recaure en la promotora.