Segons Informa Radio Sant Feliu L’Any Albertí a més d’aportar-nos la satisfacció de contemplar part de la seva obra a la sala del Monestir i de la divulgació de la seva vida i obra a través de panells, publicacions, exposicions i conferències, incorpora aquesta troballa en els esglaons de la casa que va deixar en herència a la ciutat i on s’hi troben les dependències del Síndic, Premsa, Pla de Barris i altres serveis municipals.
Fa força mesos un dels usuaris ens va atansar fins els segon tram dels esglaons que pugen a la primera planta i ens va assenyalar un rajol en els qual es podia intuir que les taques pròpies de la humitat i el desgast formaven la fesomia d’un rostre humà. És més hi ha dues rajoles més que permeten interpretar, de forma més difusa, el dibuix de dues figures més.
Però la que publiquem, a força de interpretar-la i de contrastar-la, cada vegada ens sorprèn més per la seva nitidesa conformant el que podria ser la cara d’un nen (o bé d’un home) on, fins i tot, hi ha a qui li sembla que portaria una gola al voltant del coll de les que foren habituals els segles XVI i XII.
El que destaca de la cara és la forma del nas, que és gairebé perfecte, i que dimensiona el rostre on un dels seus ulls i la boca també acompanyen l’harmonia de la figura.
No es tracta de buscar fantasmes però si de remarcar la curiositat i d’aportar una pinzellada mística a la figura del pintor que es refugiava, precisament, en la literatura dels místics per tal d’evadir-se i de trobar resposta als seus dubtes vitals.
Possiblement els amants dels fenòmens paranormals, com la Sociedad Fenómenos Paranormales Girona (FPG) que ja varen rastrejar l’antic hospital aportant curioses i  inquietants psicofonies que fa pocs dies es varen mostrar en el 46è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges de la mà del professor Sebastià d’Arbó sota el títol “L’hospital de les ombres”, trobaran un altre filó en aquesta finca després de les investigacions que estan fent al Monestir, a l’edifici de Les Vetlladores, al cementiri municipal i a la Casa Vilaret, seu del Museu d’Història de la Joguina.