Segons Informa Radio Sant Feliu Quan encara ressonen, al Teatre Auditori Municipal Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols els dos darrers espectacles del Guíxols Escena de Tardor (l’obra Estúpids i l’espectacle de la Principal de la Bisbal) d’aquest cap de setmana, en l’horitzó de la programació ja se’n pot entreveure un dels més celebrats dels darrers anys que farà parada a Sant Feliu en la seva gira amb una extraordinària Emma Vilarasau acompanyada d’Òscar Molina. Es tracta de “Els dies feliços”, obra de la qual us acostem les crítiques rebudes per diaris de referència. Les entrades ja es troben a la venda en el següent enllaç: Venda d’entrades i abonaments

“Èxit rotund.Teatre ple cada nit i ovacions per a Emma Vilarasau i Òscar Molina, i per a Sergi Belbel, que firma un dels seus millors treballs: precís, claríssim, sense concessions ni extravagàncies. (···) Emma Vilarasau fa una feina excepcional, amb tots els matisos imaginables. És una Winnie vital, apassionada, lluitadora, realista, lúcida, infantil, melancòlica, lírica, burleta, pallassa, furiosa, aterrida, desesperada, invicta.”
Marcos Ordóñez (El País)

“Si ara mateix em fessin triar la interpretació més colpidora, més impressionant enregistrada a Barcelona en l’exercici teatral 2013-2014 que aviat s’acaba, crec que no en trobaria cap altra que superés la que Emma Vilarasau acaba d’oferir-nos al Lliure de Gràcia amb Els dies feliços de Samuel Beckett. El final de la representació, amb tot el públic pràcticament dempeus aplaudint l’actuació, sens dubte, excepcional de l’actriu, era la prova concloent d’un d’aquells fenòmens de seducció abassegadora que de tant en tant es produeixen entre l’escenari i el públic. (···) Pel que fa al llenguatge del rostre de Vilarasau, extraordinàriament explícit –l’actriu, realment immensa, sap ser melancòlica, trista, tràgica, còmica, grotesca, pallassa…–,aquesta expressivitat és el cor mateix de l’espectacle. Ni Peter Brook, ni Sanchis Sinisterra amb l’estimada i esplèndida Rosa Novell, ni al seu dia Carme Sansa…, van fer res semblant.”
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

Els dies feliços és un repte per a qualsevol actriu. Emma Vilarasau deixa que flueixi un personatge diríem que aliè a ella. Una mena de tendra pallassa que juga com un nen que no busca explicacions impossibles. Ara i aquí. I algun motiu perquè aquest sigui un dia feliç. Un somriure gelat.”
Santi Fondevila (Ara)

“Imponent Vilarasau. Emma Vilarasau, aclamada pel públic dempeus, exhibeix tota la seva gamma de recursos interpretatius en un rol que exigeix un enorme desplegament psicològic i gestual per servir les emocions i l’expressivitat que requereix la recreació de la per ella mateix denominada «partitura de la soledat» (···) El de Vilarasau és un exercici dramatúrgic d’una intensitat i exigència inusuals. La minuciosa direcció de Sergi Belbel és un dels elements en què se sustenta l’èxit de l’espectacle. (··· )El llenguatge, els gestos, les ganyotes i els silencis estan escrupolosament mesurats, però sense perdre l’espontaneïtat. L’actual versió d’aquesta tragèdia fa més visible la capacitat de resignació de l’ésser humà, la seva adaptació a les condicions més adverses i la seva esperança en l’amor.”
César López Rosell (El Periódico)