Segons Informa El Punt Avui Afronta la seva quarta campanya amb el repte de superar per primer cop la barrera d’un únic regidor a Sant Feliu.
Finalment, tot i plantejar-se el relleu, ha acceptat continuar…
Enmig del procés que viu el país, no m’he pogut resistir a l’oferta de continuar. Són unes circumstàncies extraordinàries i vull col·laborar en la part que ens toqui des dels ajuntaments. Si el sobiranisme hi té una presència massiva, podem aplanar el camí cap al 27-S.
Com encararan la campanya?
Fa tres setmanes que ja estem immersos en la precampanya, amb una sèrie d’infografies temàtiques on de moment hem explicat les propostes d’educació, joventut i esports. Aquesta setmana hem llançat un espot a internet i les xarxes socials que convida a respondre una enquesta i que cadascú expressi les seves opinions i inquietuds.
Quines seran les prioritats programàtiques?
Els eixos per a Sant de Feliu de Guíxols han de ser la cultura i la natura, que són el nostre patrimoni principal i poden servir a l’economia com a motors. Tenim el monestir, l’antic hospital, la casa Irla, un dels passejos més bonics de la Costa Brava i un entorn natural idoni per practicar senderisme, ciclisme, natació en aigües obertes, triatlons… És evident que també cal fomentar l’oferta hotelera, però en tots els àmbits: des del gran hotel de quatre estrelles fins a la petita pensió.
Un dels grans projectes que ja han avançat és un centre de tecnificació esportiva…
Sí, però cal deixar clar que no és cap macroprojecte, com podrien ser-ho la reforma del monestir o el Museu Thyssen. Seria un equipament viable a escala econòmica, geogràfica i demogràfica, que reforçaria els fonaments del teixit esportiu local. Un complement per treballar en xarxa, donar suport al nostre esport amateur i atreure clubs d’arreu per a estades i que coneguin el municipi. L’emplaçament està obert, i podria materialitzar-se amb col·laboració pública i privada.
Quin balanç fa del mandat de CiU i el PSC al govern?
Dolent, perquè, en primer lloc, ha estat un pacte d’ajuda mútua per arribar a final de mandat, en què les aportacions externes s’han escoltat ben poc. I en segon, perquè han adoptat un paper defensiu davant la crisi, però sense contraatacar-hi. Què hem fet, per sortir-ne? Ha avançat el projecte del Thyssen?
Creu que el museu perilla?
Malgrat que no s’hagi avançat, el museu s’ha de fer i continua a l’agenda local. Però si no ens movem més, ens el trobarem a Barcelona. No en sabem res de nou, tot i tenir eines: el planejament, l’espai, la fundació i la complicitat de la baronessa.
El fet que els impulsors del nou projecte de MES estiguin governant ha impedit un acord electoral?
Ha condicionat l’oferta, és evident. Perquè no pots avalar CiU quatre anys i ara demanar empara a Esquerra. Hauria calgut una proposta en clau renovadora.
L’aparcament subterrani al passeig tornarà a marcar la campanya?
En quatre anys no s’ha fet res i ara ens han presentat un document provisional, que depèn d’un altre i sobre una proposta que per nosaltres és equivocada. Sempre hem apostat per distribuir les places a banda i banda del passeig, sense descuidar que als barris també hi ha dèficit. Passejar pot ser una manera indirecta d’enfortir el comerç al nucli antic.
Quines mancances cal resoldre, a més de l’aparcament?
Un nou institut, el museu i més diàleg i participació de les entitats –per exemple, amb les colles del carnaval i l’itinerari de la rua–. I més ofertes culturals, com ara apostar pel teatre amateur o col·laborar amb el Temporada Alta.
Com veu que hi hagi més llistes competint.
La diversitat és bona. Tothom tindrà més difícil fer un bon resultat, però serà més representatiu de la realitat social.
Advocat i republicà
Jordi Vilà té 49 anys i fa un quart de segle que exerceix l’advocacia. Tot i haver nascut a Calella (Maresme), fa anys que viu a Sant Feliu i encapçala per quart cop la llista local d’Esquerra. El moment del país i l’experiència que aporta a un projecte que vol créixer han afavorit que continuï defensant els valors republicans al consistori: “Austeritat, democràcia, llibertat i, a part, molta il·lusió.” Respecte a la gestió, és pragmàtic i possibilista. I pel que fa a pactes postelectorals, diu que contrastaran propostes “i el crèdit de qui les faci”.
“Si no ens movem pel Thyssen, anirà a Barcelona” added by Redacció on
View all posts by Redacció →