Segons Informa El Punt Avui El geògraf, aparellador, polític i activista cultural Ricard Masó i Llunes (Sant Feliu de Guíxols, 1936) va morir ahir a Girona als 78 anys. Ricard Masó, fill del pedagog Narcís Masó i nebot de l’arquitecte Rafael Masó, es va dedicar a la cartografia, però, a més, va ser fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Girona, diputat al Parlament de Catalunya per CiU (de 1980 a 1992) i creador i impulsor del premi literari Prudenci Bertrana.

Amb relació als premis literaris de Girona, Masó va recordar en una entrevista a El Punt Avui (19/5/2013) que va néixer com a resposta al que el 1967 va convocar l’Ajuntament de Girona amb el nom de Premio de Novela Inmortal Ciudad de Gerona, en el qual només podien concórrer novel·les escrites en castellà, malgrat les gestions que va fer amb l’alcalde i el regidor de Cultura d’aleshores per tal que en modifiquessin les bases perquè, a més a més, s’hi pogués participar en català. Però no hi va haver res a fer, tot i la campanya ciutadana i mediàtica. Però el que va motivar a Masó i els seus amics ha crear el premi literari Prudenci Betrana en català va ser la seva reacció a un article que va publicar la revista Destino sobre la polèmica, i en el qual hi havia dues fotos amb el peu: “Víctor Catalá i Prudenci Bertrana: dos il·lustres novel·listes catalans que no haguessin pogut aspirar al Premio de Novela Inmortal Ciudad de Gerona”. També va ser un dels fundadors de la fundació del premi literari de Girona.

Ricard Masó va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’abril del 2014 per la seva aportació de conjunt a la vida cultural, social i política. Però també perquè, entre altres iniciatives, va ser fundador de la primera empresa catalana de cartografia i promotor de la recuperació toponímica. Precisament en la seva activitat professional, ell havia confessat que el que l’havia motivat més havia estat “allò relacionat amb el territori i, sobretot, la cartografia”, i va destacar per haver creat la primera empresa privada de cartografia aèria de Catalunya i d’haver organitzat la recopilació i la fixació de més de 50.000 topònims de llocs geogràfics gironins.

Masó va ser durant vuit anys professor de geografia del Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual depenia. Hi va entrar gràcies a Enric Lluch, que el va incorporar al seu equip docent. En la seva etapa al Parlament va destacar com a ponent de la llei per la qual es va crear l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i més tard va ser membre del consell rector d’aquell institut. La cerimònia per la mort de Ricard Masó tindrà lloc demà a les 11 del matí a l’església de Sant Feliu de Girona.