Segons Informa Diari De Girona El 4 d’octubre de 2013 es va produir el desnonament de la llogatera del restaurant de la Taverna del Mar, a Sant Feliu de Guíxols, que va passar a mans dels hereus del concessionari, Josep Ensesa i Montsalvatge, després que una sentència els donés la raó per recuperar l’establiment. Aquell dia, els 27 empleats del restaurant, que havien treballat sota les ordres de la llogatera Mercè Pellicer, no van poder-se incorporar al seu lloc de treball. Assessorats pel seu lletrat Lluís Abelenda, es van presentar tres dies més per fer la seva tasca, però es van trobar amb l’establiment tancat. Així, sense que ningú els hagués comunicat res ni cap document d’acomiadament a la mà, van trobar-se al carrer, sense feina. Ahir, el jutjat social número 2 de Girona va acollir el judici per la demanda que van interposar per acomiadament improcedent, on també s’haurà de determinar qui ha d’abonar les indemnitzacions: si la llogatera o les hereves Ensesa. En aquest sentit, es discuteix si és d’aplicació l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, segons el qual els treballadors haurien de quedat subrogats als responsables actuals del restaurant.

L’advocat dels treballadors denunciants va interposar la demanda contra les germanes Ensesa i contra Mercè Pellicer. Les dues parts, com ja s’ha relatat al principi, ja van protagonitzar processos judicials pel contracte de lloguer de la Taverna del Mar, cosa que va acabar amb una ordre de desnonament. En aquest sentit, els treballadors comentaven ahir fora del judici que ells s’havien trobat enmig d’una disputa de caire personal i que, l’octubre de 2013, estaven sense feina i sense poder optar a una altra ni a l’atur ja que no tenien cap document d’acomiadament -situació que van poder arreglar un parell de mesos després amb les gestions d’Abelenda.

En la vista, la improcedència de l’acomiadament dels 27 treballadors va quedar reconeguda tàcitament ja que els lletrats de Pellicer i de les germanes Ensesa van utilitzar les seves intervencions perquè la responsabilitat dels acomiadaments recaigui sobre l’altre part. Ho va dir clarament l’advocat de l’exllogatera, Javier Pérez: «Es discuteix qui és el responsable d’abonar les indemnitzacions». Pérez va exposar que l’objecte de la comunitat de béns de les germanes Ensesa que dirigeix la Taverna del Mar és l’explotació de l’establiment i dels Banys de S’Agaró. Va recordar que posseeixen la marca Taverna del Mar i que quan van reobrir les portes, el juny de 2014, ho va fer amb el mateix número de treballadors que tenia el 4 d’octubre de l’any anterior. Per al lletrat de Pellicer, els treballadors «cessats i expulsats tenien dret a ser subrogats» pels nous responsables, que seguien amb l’activitat.

No coincideix amb el posicionament de les germanes Ensesa. L’advocat Gonzalo Valero va afirmar que «són treballadors de Mercè Pellicer», per això les germanes Ensesa no havien d’oferir-los res. Quant a l’aplicació de l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors sobre la seva subrogació, Valero va defensar que hi havia alguns punts que s’incomplien: no hi havia canvi de titularitat en l’explotació ni els suficients elements patrimonials que acreditessin que l’empresa estava viva i el negoci podia seguir. En aquest darrer punt, va exposar que l’equipament i estat de les intal·lacions de la Taverna del?Mar no permetien continuar l’activitat un cop va retornar a les Ensesa (va afirmar que hi van invertir 700.000 euros per reobrir-lo), i que l’establiment no diposava de llicència ambiental. També va retreure a Pellicer fer contractes indefinits al seus treballadors quan tenia el lloguer de l’establiment per a un temps limitat.