Segons Informa El Punt Avui El Club Nàutic Port d’Aro projecta la construcció del segon espigó, a 75 metres al sud de l’actual, a davant del paratge protegit de punta Prima. Així és com ho preveu el projecte que la unió temporal d’empreses (UTE) –formada per Sierra de Mias i la direcció del port– va presentar a la Generalitat per adquirir-ne la concessió nova –l’any que ve caduca la vigent–, i que la direcció general de Transports i Mobilitat de la Generalitat ha resolt favorablement.
La punta Prima és a l’entrada del port i tanca l’àmbit de la platja sa Conca, dins la ciutat residencial de s’Agaró, que és bé cultural d’interès nacional (BCIN) i té un pla especial de protecció. També, consta com a paratge protegit segons el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Platja d’Aro, aprovat el 2012, que el defineix d’“alt valor paisatgístic i ambiental”.
La resolució de Transports i Mobilitat no menciona l’impacte ambiental que la construcció de l’espigó pot suposar a davant d’un paratge natural protegit i destaca aquesta mesura per “l’efectivitat de reducció de l’agitació interior i en bocana respecte als temporals de garbí i llevant en més del 50%”.
Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat indiquen que el projecte guanyador del concurs no preveu cap afectació en l’espai natural i que quan es demanin els permisos i autoritzacions de les obres s’emprendrà el procediment administratiu d’avaluació d’impacte ambiental perquè s’adeqüi a la norma urbanística i mediambiental que sigui vigent.
LES XIFRES
Menys amarradors i més eslores
D’altra banda, un grup de socis qüestionen que els nous adjudicataris del club vulguin eliminar 250 amarradors i deixar fora les embarcacions de petita eslora per prioritzar l’espai per a d’altres de més grans. La nova concessió comença al març del 2016. Concretament, la UTE preveu passar de 825 a 575 amarradors i treure’n de poca eslora per prioritzar els de 12-15 metres, cosa que comportarà l’exclusió del club d’una gran part les embarcacions inferiors a vuit metres. Els socis crítics, a més, denuncien que la direcció va ocultar aquests plans en les assemblees.