Segons Informa Radio Sant Feliu Amb motiu de la Diada de Catalunya, la CUP Guíxols va homenatjar i reivindicar, des de la fossa comú del cementiri de Sant Feliu de Guíxols, la figura del ganxó Pere Caimó i Bascós, alcalde i diputat, “referent per a les esquerres ganxones” que, bàsicament, dedicà la seva vida a intentar aconseguir capgirar la situació política per aconseguir una República laica i una millora de les condicions de vida dels obrers. Fou alcalde de la ciutat en més d’una ocasió i sempre en un sentit revolucionari.
Des de la CUP consideren que “malauradament, actualment es desconeix la ubicació exacte de les restes mortals d’en Caimó. Un misteri, que per respecte a la seva lluita i rellevància política que volem esbrinar”.
Per aquest motiu la CUP de Sant Feliu de Guíxols, el passat 11 de Setembre del 2015, va voler retre homenatge a la seva persona, “un nom il·lustre de la nostra ciutat i del qual tots els ganxons hem de sentir-nos orgullosos de la seva lluita”.

Qui va ser Pere Caimó?

– Pere Caimó i Bascós (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 19 d’abril de 1819 – 16 d’agost de 1878)

– Quan va tornar de Cuba, el 1854, va ser milicià en la revolució de 1854 i el 1856 va combatre la reacció de Leopoldo O’Donnell (botxí del Rif), motiu pel que el 1859 fou encausat i expulsat de la Milícia.

– Fou empresonat per participar en les diverses conspiracions de 1867 i l’alliberaren després de la revolució de 1868, amb el triomf de la qual fou nomenat alcalde de Sant Feliu de Guíxols.

– A Sant Feliu va convertir el Monestir en caserna republicana, i va liderar un exèrcit de tapers al famós Foc de La Bisbal (1868) en què volia accedir a Girona per proclamar la República. El 1868 havia estat condemnat a mort en un consell de guerra, però finalment bandejat pel general Prim.

– Va ser membre del Partit Republicà Democràtic Federal, que duia al seu programa la creació d’un Estat Català (el seu periòdic es deia El Estado Catalán) i la millora de les condicions de vida dels obrers.

– Fou escollit diputat per Girona a les eleccions generals espanyoles de 1869 i va representar Girona al Pacte de Tortosa (1869), un seriós intent de refer els Països Catalans i els antics territoris de la corona d’Aragó.

– Al Congrés va presentar el ‘Manifest de les Dones de Llagostera’, en què 800 dones llagosterenques van denunciar les lleves a l’exèrcit espanyol. Es va instal·lar a Mònaco, on hi va escriure un opuscle sobre la revolta en que recordà l’heroica figura d’Isabel Vila, la primera sindicalista catalana (Calonge 1843 – Sabadell 1896). Va tornar per a participar en la revolta de les quintes de novembre de 1872 i quan es proclamà la Primera República Espanyola fou novament escollit alcalde de Sant Feliu de Guíxols, on va organitzar la defensa dels atacs carlins tot construint la Torre de les Eres, que formava part d’un castell per repel·lir els atacs dels carlins. En produir-se la restauració borbònica es va exiliar novament i no va tornar a Catalunya fins al 1876.

– Pere Caimó Bascós va ser enterrat el 17 d’agost de 1878 al Cementiri de Sant Feliu de Guíxols.