El Club Nàutic Port d’Aro de Platja d’Aro i Sierra de Mías van exposar ahir a la premsa el projecte de renovació de la concessió de les instal·lacions portuàries que han obtingut de la Generalitat pels propers 25 anys a través de la unió temporal d’empreses que han creat, UTE Port d’Aro. El projecte, que puja ara 25 milions d’euros, ha aixecat crítiques tant per les dimensions de l’espigó que es preveu com per la reducció d’amarratges en favor d’embarcacions de més mànega (aquesta queixa sorgeix dins d’un sector de socis crítics). Doncs bé, la UTE Port d’Aro es defensa amb l’argument que tant un element com l’altre són respostes al que demana la Generalitat a través del plec de clàusules del concurs per a la concessió i del Pla de Ports. En la presentació, van intervenir el president del Club, Tomás Fanjul, els representants de Sierra de Mías Joan Tubella i Àlex Balletbó, l’enginyer redactor del projecte Oriol Garcia i l’ambientalista Pier Berglund. La previsió dels promotors es començar l’obra el proper octubre i té un termini d’execució de tres anys (es treballa fora del període estival).

Garcia va exposar que la Generalitat exigia en el concurs diferents aspectes com ara oferir serveis complementaris o una major integració entre les instal·lacions portuàries i el municipi. No obstant això, el que aixeca més preocupació és el creixement que experimenta l’espigó, el morró del qual es desplaça uns 85 metres i genera una esplanada gran. Aquesta és la resposta, va explicar el tècnic, a la demanda de la Generalitat perquè es resolgui la problemàtica de l’agitació interna de les aigües i de navegació a la bocana (que s’amplia de 40 a 60 metres). L’esplanada ha de dissipar les onades que superin l’espigó, el qual pujarà 45 centímetres si bé quedarà per sota de l’alçada dels que se solen fer actualment, que arriben als sis metres d’alçada. Quant a l’afectació a les platges de l’entorn, Garcia va descartar que n’hi hagi. Per la seva part, Berglund va explicar que l’estudi ambiental que ha realitzat determina que no hi ha afectació en la dinàmica de les platges ni hi ha cap praderia de posidònia ni cap espai protegit per la llei afectats. Alhora, va recordar que el tema ambiental està molt regulat en el que s’ha de controlar. Berglund va afegir que molt probablement la Generalitat exigirà algun canvi en el projecte executiu.

Els responsables de la UTE?també van respondre les veus crítiques dels socis de l’entitat que s’han queixat que el projecte es carrega els petits i mitjans amarristes en favor d’embarcacions de majors dimensions. Balletbó va precisar que amb la nova concessió els actuals amarristes perden el seu dret d’ús -«se’ls acaba el lloguer»-, si bé tenen un dret preferent en els nous. En tot cas, va precisar Tubella, l’adequació de la infraestructura per a embarcacions de major mànega -i per tant, reducció d’amarratges, que passen de 822 a 477- respon al fet que els darrers anys la seva amplada ha crescut un 30% i a la voluntat de la Generalitat expressada al Pla de Ports que les embarcacions de dimensions més petites (de 6 i 8 metres d’eslora) hivernin en marines seques, de manera que deixin espai als ports perquè hi hagi les de major eslora. Fanjul va afirmar que la mitjana d’ús de les embarcacions és de 45 dies a l’any i que a l’estiu les que estan en marines seques poden ocupar amarratges de transeünts o les boies que es posen en diferents platges. I va anunciar que negocien la construcció d’una marina seca a tocar del Port d’Aro. Tubella va afegir en aquest debat que encara tenen en venda 23 amarratges per a embarcacions de 6 i 8 metres.

Quant a les queixes de manca de transparència dels crítics, Fanjul va afirmar que en tot el procés des de la creació de la UTE la junta ha celebrat set assemblees on les propostes s’han aprovat per unanimitat o per majoria dels assistents. Fanjul va afegir que en totes les sessions s’ha aprovat també l’acta de l’anterior i va reconèixer que existeix un problema amb l’assistència les assemblees, que és de menys del 10%.
El president va concloure amb la petició dels socis indignats de la convocatòria d’una assemblea extraordinària per tractar la renovació de la concessió, una reunió la celebració de la qual els crítics l’han portat als jutjats per obligar que se celebri.