Girona no té carrer Major ni cap via gran que tingui aquesta condició. Hi ha molts municipis grans que no tenen un carrer Major en el sentit estricte de l’expressió. En canvi, els pobles de dimensions raonablement petites tenen aquest carrer com a eix essencial de la vida ciutadana. Aquest carrer és l’eix viari més important d’un municipi i on passen també les coses més importants. Hauria de ser un espai de pas, per anar d’un lloc a l’altre, normalment per moure’s entre les principals artèries del municipi. A l’entorn del carrer Major certament pivota la major part de l’activitat del poble. Si això el definia com a major, avui en dia l’urbanisme sense sentit o sense criteri ha fet canviar la funcionalitat dels carrers més importants entre els quals trobem els majors.
Normalment el carrer més important condueix a la plaça Major. Aquest carrer i la plaça acullen les institucions com l’ajuntament, la biblioteca, el casal de la gent gran, alguna entitat bancària i algun mercat setmanal. Com podreu comprovar a les visites que feu als pobles de Catalunya això és, a grans trets, el que hi trobareu. No tenen ocupació de la via pública llevat del mercat setmanal en un dia fix que compagina amb mercats de pobles veïns. Tenen serveis com bars i restaurants i en llocs de pas com porxades o en terrasses quan l’espai és generós. Però com a norma no hi ha ocupació perquè, com he dit, és zona de pas. També, per la festa major, són llocs per fer els balls populars i també concerts i punt de trobada de la gent jove. Al voltant dels carrers anomenats majors s’apleguen altres comerços que fan vida sobretot per la proximitat de les institucions. Naturalment on hi ha més gent habitualment s’hi fan les conegudes zones comercials.
Però això no passa a Sant Feliu de Guíxols. Ves per on, aquest municipi va a l’inrevés de la tradició i i el sentit històric. Com podríem pensar, el carrer Major de Sant Feliu és per passejar (zona de pas) i facilitar el consum com a zona comercial. Doncs no. Qui fa de carrer Major, distribuïdor i zona d’entrada i sortida de la ciutat, és la rambla Vidal. La miopia política d’alguns dirigents i un doble afany, el recaptatori i el d’acontentar els principals sectors econòmics, fa que el carrer Major i els adjacents no facin honor al seu nom. Dic això amb un to col·loquial, per la incapacitat de governar que tenen determinats dirigents pensant en les persones sobretot a l’estiu. L’anomenat carrer Major és impracticable perquè el 80 per cent del seu espai està ocupat per taules i cadires dels bars i restaurants, jardineres i objectes de tot tipus que no suportarien una emergència dels bombers o del SEM. És inadmissible que no hi passin dues persones de costat o que les cadires de rodes de la gent gran o els cotxets de les famílies amb menuts no tinguin pas. És una autèntica vergonya la complaença amb què s’ho miren des del consistori. I més encara quan les queixes veïnals em consta que són ignorades. El menyspreu al ciutadà arriba a tal extrem que els bars es justifiquen per l’autorització que tenen de l’Ajuntament. O sigui, saben que molesten però estan autoritzats. Perfecte! Per la festa del Nomad de fa una setmana, l’alcalde em va reconèixer personalment que no havien posat suficients contenidors per a les deixalles que s’amuntegaven ordenadament i amb civisme escrupolós a l’entorn dels contenidors. L’endemà tot continuava igual. Senyores i senyors, això és Sant Feliu de Guíxols
si és que Déu, la Verge del Carme i sant Elm no hi posen remei.
Calen mirades obertes i criteris clars en el disseny de la ciutat per a les persones. Sant Feliu és un municipi car, un dels més alts en impostos que no es tradueixen en millors serveis. Neteja insuficient, platja bruta, desordre urbanístic i descontrol circulatori. Un carrer Major que no fa honor al seu nom i no sabem per què, però que ha millorat moltíssim amb l’ambient que hi ha. Ha canviat i això és positiu. Però cal pagar aquest preu quan la ciutat és de tots? De passar-hi cotxes no fa gaire a no passar-hi ni els cotxets dels nens hi ha molta diferència. Calladets i sense molestar passarà l’estiu sense pena ni glòria, però divertit entre festivals i activitats de cap de setmana.