El projecte de renovació de la concessió del Port d’Aro, guanyada per l’UTE formada per Sierra de Mías i el club, va motivar tant rebuig extern com intern per l’impacte de la bocana dibuixada i el concepte de potenciar embarcacions de grans eslores en detriment de les petites. La polèmica va precipitar unes eleccions que va guanyar la junta encapçalada per l’empresarí olotí Vicenç Arqués, crítica amb el projecte.

Què el va portar a presentar-se a les eleccions?
Vaig veure que el que s’anava a fer era incorrecte per a Platja d’Aro. Veies un projecte de tants diners aquí… Teníem com a referència un port que es feia nou a Barcelona que valia 30 milions –preu similar al cost del projecte del Port d’Aro, quan aquí ja el teníem fet.

Ara fa un any i quatre mesos que van entrar. Com ha estat aquest temps?
Ha anat molt bé. Primer perquè vam entrar amb el suport de la majoria de socis i hem complert quasi tots els obejctius que ens havíem marcat. En les últimes assemblees hem aprovat pressupostos per unanimitat; hem aconseguit un acord amb Sierra de Mías i ja tenim el nou projecte d’estudi d’impacte ambiental de la bocana a exposició pública. A més, hem fet una gestió molt acurada que ens ha permès baixar el manteniment dels amarratges un 12% i congelar la quota del socis.

Van entrar arran de la polèmica de la bocana. Quins canvis hi ha hagut respecte de la proposta inicial?
Al nou estudi d’impacte ambiental surten quatre propostes de bocana: una és la que va guanyar el concurs de la concessió –de l’anterior junta–; una altra sense la plataforma de 3.000 metres quadrats, però que ambientalment creiem que és un sacrilegi. I hem introduït la proposta zero, que no toca res i que creiem que no és la més adient; i la 1, que reforça la bocana i girem el contradic 45 graus; no és l’òptima, però millorem bastant l’apaivagament de les aigües; no tant com amb la bocana gran, però aquesta sabem que socialment té rebuig i políticament no va convèncer. Ara, està en mans de la Generalitat.

La Generalitat ja havia acceptat el projecte de la bocana gran…
No, era un projecte i llavors s’han de fer tots els estudis. Creiem que no els haguessin superat perquè Punta Prima té protecció i no s’esmentava, i pel Grup de Natura Sterna sabem que hi ha posidònia afectada, i tampoc estava contemplada. Si no hi haguéssim intervingut, la tramitació hauria anat més ràpida, però dubto que hagués arribat a l’aprovació final. Hem estat en contacte amb la Generalitat i un dels passos que ens va recomanar va ser presentar aquestes alternatives. A més, l’import canvia molt. Apostem per un club i un port econòmicament sostenible: la inversió del projecte anterior pujava a 30 milions, i nosaltres calculem que la renovació ha de valdre menys de la meitat.

El tema dels amarratges també va ser important.
La nostra política és prioritzar la petita eslora perquè volem donar pes a la nàutica popular. Amb el projecte anterior no es contemplava que la petita eslora estigués tot l’any a l’aigua, sinó que anava a una marina seca. Amb nosaltres, el que ha volgut i té barca petita ha pogut renovar. També estem satisfets que érem un port molt car i ara tornem a tenir competitivitat: en amarratge petit hem abaixat preus.

Quina era la situació amb el desequilibri anterior en l’UTE de la concessió? (formada per Sierra de Mías, amb un 60% i el club, un 40%, mentre que ara és al 50%)

Sierra de Mías podia fer el que volia. L’antic president volia un port de referència per al Mediterrani però era per a quatre. Ara, amb l’equilibri, des del club confeccionem el pressupost. I ells hi han donat el vistiplau. La relació amb Sierra de Mías va ser molt tensa al principi perquè el projecte ja estava aprovat, però s’haurien quedat sols i no s’haurien venut els amarratges. Ara ja saben que dels 540 amarratges en tenim 300 que ja els volen els socis; de l’altra manera potser se n’haurien quedat 50. Era un perjudici per a ells. Ara la relació és bona.

Els afectarà l’ampliació del port?
Ni el club ni la UTE hi tenim res a veure. Sierra de Mías, sí. Pel que sabem, avança lent. Nosaltres, amb els socis, tenim el 60% d’amarratges ocupats, però fins que no tinguem el projecte que hem d’executar, no podem posar a la venda la resta. Esperem que hi haurà cabuda per als 300 nous amarratges que es projecten en la fase de l’ampliació. Així, arribarem a uns 840 amarratges, que són els que teníem a l’antiga concessió.