L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols controla des de fa un parell d’anys les deixalles mal dipositades als contenidors. La regidora de Serveis, Laura Aiguaviva, explica que tenen diversos inspectors que indaguen l’origen de les restes, fins i tot obrint algunes bosses de rebuig –també les aparegudes en papereres–. Fins ara ha estat una feina discreta, però en els darrers dies han transcendit queixes de veïns sancionats amb l’import més baix previst per la llei catalana, però que pica a la butxaca: 400 euros.

Entre els sancionats, tres veïnes que han rebut multes, segons sostenen, per caixes de cartró que van aparèixer fora dels recipients, amb etiquetes amb el nom i adreça de l’enviament. Una es va cursar al setembre, però les dues darreres duien data del 10 de gener, precisament els dies en què el consistori anunciava un enduriment de les sancions per a la gent que abandonés mobles i andròmines, passat un període de gràcia amb avisos sense multa que s’allargaria fins al febrer.

Per aquest motiu, han al·legat que troben excessiu l’import i que hi ha el període d’adaptació sense sancions. Però la regidora argumenta que la moratòria era només per als mobles, que fins al gener es podien deixar al costat de contenidors un dia a la setmana fixat per a cada districte. Ara ja no –cal trucar al telèfon gratuït 900 102 605 per emparaular amb la concessionària del servei de neteja quin dia i a quina hora han de treure els residus voluminosos– i, precisament, s’ha canviat el sistema per aplicar mà de ferro contra la tendència a treure mobles qualsevol dia i, en tot cas, culpar l’empresa concessionària de no haver passat, fet que era difícil de comprovar i, per tant, sancionar.

Proves i hipòtesis

Entre les persones multades –que sostenen haver dipositat les caixes a dins dels contenidors– i altres veïns s’ha suscitat el debat sobre la possibilitat que una caixa amb nom acabi en mans d’una altra persona que després la llenci de manera inadequada. O fins i tot que algú remenant un contenidor en tregui de l’interior i les deixi abandonades fora. Aiguaviva defensa que les sancions documenten que hi ha prou capacitat lliure dins del recipient, i que en el cas que estigui ple –malgrat la recomanació de buscar un altre contenidor lliure o dipositar-la dins del rebuig– hi ha hagut tolerància. Malgrat això, ja hi ha altres veïns espavilats que recorden la conveniència de retirar etiquetes i senyals identificatives del que es llença a la brossa. A banda de la necessitat de reciclar, asseguren, així no hi ha ensurts.