El vell motor elèctric estrenat el 1905 en un muntacàrregues dels magatzems barcelonins El Siglo, reconvertit, després del traumàtic incendi de l’edifici el 1932, tres anys després per remuntar embarcacions a l’escar de Sant Feliu de Guíxols, va fer ahir el darrer servei, 113 anys després. Al varador del port guixolenc, regentat pel net d’aquell Pere Carré Quintana, amb el qual comparteix nom i primer cognom, van retornar al mar la darrera embarcació que han pogut mantenir, la tresmallera David i Raquel, una barca de pesca propietat de la família Noll, que ara haurà de trobar una alternativa per al repintat i sanejat anual del buc. El pescador David Noll, que va assistir a la darrera operació d’avarada, explicava que “s’haurà de decidir entre el servei de grua del port pesquer de Palamós o el del Club Nàutic de Sant Feliu”, amb el qual la confraria ganxona té un conveni per oferir tarifes reduïdes a les embarcacions pesqueres. Però ja no hi haurà rampes mecàniques: desapareix la darrera per a embarcacions d’eslores mitjanes a les comarques gironines.

El fins ara concessionari, Pere Carré, que finalment es jubilarà, als 71 anys, lamenta que el sistema de rampa d’arrossegament només resistirà al port de Sant Carles de la Ràpita, a les Terres de l’Ebre. Les grues actuals funcionen amb garanties i de manera més ràpida i simple per a embarcacions de buc metàl·lic o sintètic, de fibra de vidre. Però en el cas de les de fusta, tot i que estiguin en recessió, la tensió de les cintes de la grua pot deformar el buc. O bé, si s’opta per aixecar-les enganxades per la borda, obrir-hi escletxes com a conseqüència de la força que el pes i la gravetat exerceixen cap a baix, un cop deixa de surar.

El futur del servei, ara per ara, és incert. L’únic segur és que Carré té 17 dies per acabar de desmantellar i buidar les instal·lacions. La concessió de Costes, segons la llei del 1988, expira el 28 de juliol. I Ports no posava traves que continués fins que hi hagi nou concessionari, però amb un cànon estatal multiplicat per 10, que encara que amb la negociació s’havia rebaixat a sis cops, fan més inviable un servei que ja s’aguantava de manera precària. La infraestructura ha arribat al límit de la vida útil, ja que la crisi i la incertesa de fa pocs anys respecte al nou escenari de la renovació de la llei de Costes van desanimar Carré i altres socis a fer una gran inversió. Ara el repte és salvar les peces de museu de l’espai, com ara la serra de cinta per a peces de fusta, altres eines i plantilles que el concessionari posa a disposició del Museu de la Pesca de Palamós o el del Rat-Penat, a Sant Feliu. O el vell motor, que Carré s’endurà al seu jardí, després que anys enrere estigués a punt de morir-hi atrapat. Tots dos, després de tants anys, són inseparables.