“Sabíem que faria una mica de mal temps, però ens hem atrevit i per ara ens va bé”, deia en Josep sortint dels Banys Àrabs. És amb un grup de set persones vingudes de Móra d’Ebre, han llogat un apartament per al cap de setmana a Girona. En Josep ho deia a les onze del matí i el cel li donava la raó. Els visitants que havien apostat per sortir malgrat les previsions eren nombrosos, però sense les aglomeracions del primer cap de setmana i amb més tranquil·litat per gaudir de les composicions.

Hi ha gent, però el carrer de la Força no està saturat i es pot entrar sense fer cua als subterranis de la catedral; les cues hi són als espais més emblemàtics (banys, claustre), però menys que en altres ocasions, com ho saben els visitants que repeteixen.

“L’any passat això estava replè, estàvem atapeïts, avui ho hem pogut visitar bé i fer fotos”, comentaven la Clara, l’Alícia i el Pedro, que havien vingut de Barcelona, Badalona i Tiana. Admetien que és millor venir a principi de setmana: “Es nota, les flors no són tan boniques, però s’entén que són natura viva.” I els encantava el que veien.

Davant de les escales de la catedral, a la Françoise i l’André, que havien vingut de Montpeller per primer cop a veure les flors, no els molestava aquest aspecte i deien que estaven impressionats pels muntatges. “Impacta l’opulència de flor fresca pertot, són prodigioses la creativitat i la inventiva de les composicions, i sobretot la feina dels voluntaris que ho han fet”, hi afegia la Françoise.

La seva parella se sorprenia que a Montpeller no es fes més ressò d’aquest esdeveniment (ells se n’han assabentat per casualitat amb uns amics). “Falta comunicació, nosaltres en farem publicitat”, deien aquests visitants que ja fa dues nits que són a Girona.

Els autòctons, els gironins, eren els més exigents, i ells sí que insistien que cal venir els primers dies de la setmana. Ho deia una parella, en Joan i la Carme, que ja van venir dilluns i tornaven ahir per acompanyar uns amics de Sant Feliu de Guíxols, com cada any. Com a bons coneixedors de la mostra també tenien clar què cal destacar d’aquesta edició: “l’església de Sant Martí és un dels espais més bonics”; els Banys Àrabs, molt bé; el claustre no els havia agradat tant com altres anys; la catedral, tampoc; els soterranis i les sarraïnes, molt bé.

El temps es va girar radicalment cap a dos quarts d’una del migdia, amb trons i xàfecs. Corredisses i més gent que mai en les exposicions en espais a recer. Les previsions no fallen, calia ser matiner. Però entre xàfec i xàfec, en els intervals, amb pluja suportable, es treien paraigües i continuaven les visites. Cal aprofitar les últimes hores, avui, diumenge, s’acaba la 64a edició del Temps de Flors.