El
degoteig de negocis arrelats i artesans que abaixen persianes no
s’atura. Avui ,diumenge de matinada, les brases de la llenya del forn
guixolenc de Can Crisant s’extingiran, un cop cuita la darrera fornada.
La fleca, oberta a la cantonada entre el carrer Sant Joan i el carrer
Estret el 1962, tanca per la jubilació de Crisant Solà, que divendres va
fer 65 anys. En fa quatre que la seva germana, Daria Solà –i amb qui
compartia el negoci–, també va arribar al moment de la retirada. Prenen
la decisió, dura però segura i meditada, per la manca de relleu i perquè
el local no és de propietat.

Avui, diumenge, es el darrer dia de
feina per a en Crisant, que va començar-hi a treballar amb el seu pare
als setze anys. En els anys de màxima activitat, havien compaginat el
petit forn de Sant Feliu amb una panificadora a Tossa. Però en els
darrers anys tenien assumit resistir fins a la jubilació dels dos
ajudants de flequer, que també es van acostar als 40 anys de dedicació, i
les dependentes. Si l’establiment fos d’ells, s’aventurarien a obrir
caps de setmana i a l’estiu, que és quan encara s’hi guanyaven la vida,
però bona part del benefici havia d’eixugar el dèficit de la temporada
baixa. El forner atribueix la davallada –de pastar fins a 600 quilos
diaris de farina als 150 actuals, en els dies bons– a la competència de
grans superfícies i masses industrials a preus rebentats, i a factors
com ara la dificultat per arribar-hi a comprar una barra o un pa de
quilo, amb un centre de vianants i les places d’aparcament desbordades
els diumenges amb el mercat setmanal. Amb tot, havien fet l’esforç de
congelar preus des de fa catorze anys, tot i els increments de l’IPC i
l’IVA.

Per a la Daria, que ara evitarà passar
per davant de la botiga tancada, i per a en Crisant, que malda per mirar
de col·locar, a contracor, la maquinària que poden revendre “al pes”,
són dies tristos. La clientela més fidel els colla, però ell els replica
que “també s’han jubilat”, i que és un dret col·lectiu. A partir de
dilluns, podrà lluitar per dormir de seguit i a les nits –ara li tocava
pastar i encendre el forn, deixar-ho reposar tot plegat i tornar-hi per a
la cuita–, i després de més d’un decenni sense fer vacances, té plans
per escapar-se amb la moto, que fa anys que té parada. Farà una ruta
quilomètrica. “Fins a on arribem”, indetermina, i bona tornada!