L’aprovació del pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles a la Costa Brava va suposar una revolució per als planejaments dels 22 municipis del litoral gironí, amb la desclassificació total de 916 hectàrees i la retallada de 15.000 habitatges previstos. Un maldecap que s’havia de limitar a les poblacions amb plans urbanístics (POUM) anteriors al 2003, però amb una nova normativa d’integració paisatgística que afecta tots els consistoris. Sis municipis, del litoral sud del Baix Empordà i Pals, la troben “poc clara” i amb “elements oberts a interpretacions subjectives”. I ahir van anunciar un “requeriment previ” a la presentació d’al·legacions per forçar Territori a “concretar” aspectes, “objectivar criteris” i garantir-ne la “seguretat jurídica”.

Els sis consistoris de la Costa Brava Centre que s’han aliat per fer força són Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni, Palamós, Palafrugell i Pals –aquest darrer in extremis–. Els seus dirigents coincideixen que el PDU era “necessari” i és positiu, com destacava la primera tinenta d’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Montse Rovira; però l’alcalde calongí, Jordi Soler, qüestiona que “es deixi a criteri de cada ajuntament la potestat de donar o no llicències, sense cobertura de la Generalitat”, un fet que ja no depèn només dels polítics, sinó del criteri dels tècnics, i amb un pes de la responsabilitat que en cas de litigis i indemnitzacions recauria exclusivament sobre les finances i pòlisses d’assegurança municipals.

Objectivar els requisits

Els alcaldes lamenten que els consistoris acaben sent els que han d’aplicar la norma, “però les llicències són un acte reglat, sense cap discrecionalitat”, defensava el batlle de Sant Feliu, Carles Motas. I el seu homòleg de Palamós, Lluís Puig, recordava que va ser un dels aspectes dels quals havien alertat davant una comissió territorial d’urbanisme en què participaven representants dels 22 municipis. “Està recollit en una de les actes, i ens van dir que es corregiria, però al final no ha estat així”, asseverava Puig, crític.

Soler també palesava el malestar pel fet que els havien dit que la normativa es faria amb concurs dels ajuntaments, “però al final han tirat pel dret [les autoritats d’Urbanisme i Territori de la Generalitat]”. I posava l’exemple que mesurar “si un pendent fa més o menys del 20% pot ser objectivable, però no l’impacte o integració paisatgística” general d’un xalet.

Calvet ofereix diàleg

El conseller de Territori en funcions, Damià Calvet, assabentat ahir a Lloret de la polèmica que es coïa uns quilòmetres més al nord, va dir a l’agència ACN que entén que puguin sorgir “alguns dubtes” a l’hora d’aplicar les normes derivades del PDU i va avenir-se a buscar la fórmula per esvair-los, per exemple amb una circular. Calvet va remarcar que el pla director és una “gran fita” i va instar al diàleg per desplegar-lo. “Suposo que al llarg dels propers dies els alcaldes es posaran en contacte amb la Generalitat”, va afegir-hi Calvet, que desconeixia els dubtes plantejats pels sis ajuntaments per aplicar la normativa.

Contenciós, últim recurs

Els alcaldes insistien que presenten el requeriment com a via per evitar fer al·legacions. Però esperen trobar un encaix dialogat de la normativa paisatgística, a més, a aspectes com ara el principi d’autonomia municipal i que el pla sigui vàlid sense cobertura d’una llei prèvia, com alerten que és impugnable.

Sobre la qüestió de qui paga les indemnitzacions, l’alcalde de Calonge va ser taxatiu: “No busquem qui paga o no, sinó la tranquil·litat que quan es concedeixi una llicència és amb la seguretat que és correcta.” La voluntat és evitar dur tot el pla al contenciós, per bé que no ho descarten, i Rovira lamentava que “el percentatge d’al·legacions estimades fins ara ha estat molt baix”. Mentrestant, “el nombre de llicències que presenten dubtes creix cada dia”, recordava l’edil de Castell-Platja d’Aro, i han optat per deixar-ne en espera, tot i la doble pressió a què estan sotmesos –la incertesa per la normativa i els promotors i propietaris que veuen projectes paralitzats–. I ho refermaven els altres alcaldes

Begur prepara un litigi

Pals es va sumar a darrera hora a la iniciativa, però a Begur, l’altre municipi amb POUM anterior a la normativa vigent i amb més fronts oberts de projectes discutits, l’alcaldessa, Maite Selva, lamentava que els altres municipis no els haguessin ofert la possibilitat de sumar-s’hi. Selva, però, ja s’havia mostrat crítica amb el desenllaç del pla i la posició de feblesa en què deixava els municipis, sobretot els més petits, amb menys tècnics però projectes d’envergadura en llocs privilegiats.

L’alcaldessa begurenca avançava ahir que tenen “força clar” que presentaran un contenciós, pel seu compte. I el conseller en funcions va admetre que, si algun particular o institució recorre als tribunals, ho afrontaran “de manera normal”.

El jutjat ordena aturar obres a Montcal, a Begur

Mentre els alcaldes del Baix Empordà sud expressaven els dubtes sobre la normativa del PDU, SOS Costa Brava anunciava que el jutjat contenciós administratiu número 3 de Girona havia ordenat la paralització de les obres de construcció d’un xalet a la part més alta de Puig Montcal, a Begur, i havia suspès l’eficàcia de la llicència d’obres concedida per l’Ajuntament l’any passat. El jutjat ha estimat “l’interès superior de protegir el medi ambient” i la “possible afectació de les obres a terrenys inclosos al PEIN Muntanyes de Begur” i “hàbitats d’interès prioritari comunitari de dunes amb pineda mediterrània”. I posen en qüestió que la llicència d’obres s’atorgués “en ple confinament i malgrat la suspensió dels terminis administratius”. Després de demanar al consistori que anul·lés el pla parcial, l’agost del 2019; la llicència, l’1 de juliol del 2020, i les obres, el desembre del 2020, sense resposta del consistori, van recórrer a la via judicial. L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, defensava ahir que “el sector quedava fora en les aprovacions inicial i provisional del PDU”, i només en l’aprovació final hi ha observacions sobre l’impacte paisatgístic, però que “la urbanització estava pràcticament acabada i tenia el vistiplau de la Generalitat”.