El ganxó Jordi Ferrando comença a recollir fotos, filmacions casolanes i testimonis de la tromba d’aigua del setembre del 1965 per exhibir-les el 2015

Segons Informa El Punt Avui El 2 de setembre del 1965, una espectacular tromba d’aigua es va formar davant el litoral de Sant Feliu de Guíxols i el va recórrer de sud a nord, fins que es va acabar desfent a la platja de Sant Pol. D’aquí a tres anys i mig, es complirà mig segle des d’aquell dia i un ganxó polifacètic, Jordi Ferrando, s’ha proposat arreplegar el màxim possible de testimonis per reviure el fenomen des de diverses perspectives.

A l’arxiu municipal conserven algunes desenes d’instantànies, però en pocs dies Ferrando, actor de doblatge, fotògraf i decorador d’espais, ja n’ha trobat algunes més. Tot va començar mentre repassava àlbums d’un comerç, Can Prat, per triar-ne imatges històriques. I hi va aparèixer la fotografia que il·lustra aquest article, captada per un turista anònim que estiuejava a Sant Feliu i que la va regalar a la mestressa de la botiga. Ferrando té la sensació “d’haver destapat la capsa de Pandora”, perquè ja li han fet arribar altres fotos i ha enregistrat un parell de videoclips. “Un petit minut de glòria” en què demanarà als testimonis el seu nom i què estaven fent mentre la tromba interrompia la seva rutina.

És una manera de “conèixer més la gent de Sant Feliu i arribar a la història que hi ha al darrere de cada imatge”. Amb tots els materials, es proposa bastir una exposició amb vista al 2015. De moment, sembla que aconseguirà imatges de fotògrafs que eren en casaments als hotels Eden Roc i la Gavina, i ha també topat amb el testimoni d’una dona que alletava el seu nadó mentre veia per la finestra com es desplaçava la tromba.

Ferrando ha obert unbloc a internet (latrombadel65.blogspot.com) i un correu per rebre materials, detalls i fins i tot llegendes urbanes, com ara que agents de la Guàrdia Civil disparaven a la mànega d’aigua per mirar-la de desfer. En la recerca també hi pesen la curiositat d’haver nascut el 1970, cinc anys després, i el fet que el fenomen no fes cap ferit ni mort. “Podria haver estat una gran desgràcia, però es va convertir en una obra d’art bellíssima”, conclou.