Segons Informa Radio Sant Feliu La ceramista ganxona Quimeta Serra, exposa fins el dia 15 d’abril a la sala d’exposicions de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, on ha traslladat part de la seva diversa obra per tal d’exposar-la, durant aquesta quinzena primaveral, mentre continua preparant la nova tongada de treballs que sempre presenta durant l’agost en la mateixa sala.

Rajoles i figures de ceràmica, olis, treballs mixtos, cartells, llibres, catàlegs i punts de llibre, immortalitzen una petita part l’inesgotable treball que durant més de quaranta anys ha, realitzat l’artista guixolenca que, darrerament, ha treballat conjuntament amb Nei Albertí, en un projecte personal del jove escultor guixolenc a través del qual s’han unit dues generacions ben allunyades que han experimentat, des de diferents formes d’entendre l’art, convergint en treball molt interessant i singular amb Nei com a protagonista.

El passat divendres va tenir lloc a la Cambra de Comerç l’acte de presentació dels Pressupostos de l’Estat Propi 2012 de SI, a càrrec de Santiago Espot i Toni Strubell, en què es va fer una simulació dels diners que tindria Catalunya si en lloc de ser una Comunitat Autònoma fos un Estat dins la Unió Europea.

El líder de Catalunya Acció,  Santiago Espot, va començar recordant que l’espoli espanyol va començar el 1713 i que el president Macià, el 1926, ja es queixava que Espanya es quedava 600 milions de pessetes de Catalunya, l’equivalent al pressupost de Bèlgica.  Espot va qualificar d’”esport nacional” el robatori continuat que practica Espanya, que arriba gairebé als 20000 € anuals, i va incidir en què, amb el pacte fiscal, l’espoli continuarà tot i ser menor, manifestant que “Espanya ens tracta com una colònia i CiU ho accepta”.

El diputat Toni Strubell va explicar com han hagut de combatre els diputats de SI que expressions com “espoli fiscal” o “Espanya ens roba” fossin vetades al Parlament, i també va presentar els projectes que es podrien fer amb els pressupostos de l’Estat català en clau guixolenca, com el museu Thyssen, un nou IES o la millora del cablejat elèctric de la ciutat.

Strubell va demostrar les conseqüències de la política de CiU, que fa augmentar les privatitzacions, amenaça el benestar i limita la projecció internacional, com es demostra en el fet que TV3 haurà de tancar el canal internacional o que les Escoles Bressola de la Catalunya Nord han vist rebaixada l’aportació en un 37,5%. També va advertir de la possibilitat de l’arribada d’un acord pel pacte fiscal a canvi d’aturar la immersió lingüística, com a moneda de canvi entre CiU i PP.

Els ponents van posar com a exemples Baviera, que es va rebel·lar contra la solidaritat entre regions a Alemanya malgrat tenir una despesa màxima del 4% quan a casa nostra és d’un 8,5% com a mínim, i el Japó, on en dos mesos van reparar una carretera que el terratrèmol de Fukushima havia devastat. Això contrasta amb “la trista veritat espanyola” en què, per exemple, l’Estat es gasta en el cartell d’unes obres el triple del valor de les obres, o que fa que a dia d’avui no s’hagin arreglat els desperfectes de la nevada de març de 2010,  o que l’Eix Mediterrani i l’AVE hagin marxat cap a Castella, o que la millora de la carretera N-II mai arribi i la sinistralitat d’aquesta via vagi en augment.

Les frases de Kenneth Rogov, execonomista del FMI, que va dir “si la deixessin fer, Catalunya seria una de les nacions més riques del món” i de Ramon Trias Fargas afirmant que “els catalans es faran independentistes quan s’adonin que l’asfíxia fiscal d’Espanya acabarà amb la nostra prosperitat” van deixar pas a les intervencions del públic, en què es van demanar opinions als ponents i aquests van aclarir conceptes que no havien quedat prou clars.

L’executiva local de SI va aprofitar per anunciar que per Sant Jordi sortirà a la llum el primer número d’un butlletí imprès bimensual.