Segons Informa Radio Sant Feliu Aquest divendres es disposa d’una altra ocasió de visitar el Monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols i, en aquesta ocasió, d’una forma molt original com és una visita teatralitzada que portarà a terme “Jofre de Foixà”, monjo del Monestir, músic i trobador, que transportarà a tots els presents fins el passat per tal de mostrar els horaris, les activitats, les històries i un viatge al passat per mostrar els horaris, espais, costums i històries de la vida quotidiana en aquest emblemàtic edifici fortificat.

És una activitat gratuïta, amb les places limitades, que es portarà a terme a les 12 del migdia i a les 5 de la tarda, per la qual cosa cal fer una inscripció (el mateix divendres) entre les 10 del matí i la 1 del migdia o bé trucant al telèfon del Museu d’Història: 972 82 15 75.

Una entrada a la Wikipedia apunta que Jofre de Foixà (?-1300?) fou un trobador, fill segon de Bernat de Foixà, del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d’Empúries. De molt jove va ingressar en l’orde dels franciscans i apareix per primera vegada documentat a Montsó, el 1267. El 1275 deixà els hàbits franciscans per ingressar en l’orde de sant Benet, segurament al monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Quan els francesos entraren a Catalunya, Pere el Gran el nomenà procurador del monestir de Sant Pere de Galligants, i tant aquest rei com el seu successor li encomanaren missions de gran confiança. El 1293 es trobava a Sicília com abat del monestir de San Giovanni degli Erimiti de Palermo, i gaudia de la consideració de Frederic de Sicília i del seu germà Jaume el Just d’Aragó. La darrera notícia que es té del trobador correspon a l’any 1295.

Jofre de Foixà va escriure un tractat de gramàtica i poètica, les Regles de trobar, per ordre de Jaume el Just, quan aquest era rei de Sicília. L’obra, amb nombrosos fragments dels trobadors, pretenia ampliar i completar les Razos de trobar de Ramon Vidal de Besalú i una còpia es troba al Cançoneret de Ripoll. La producció poètica de Jofre de Foixà es limita a quatre composicions: tres cançons i una cobla. Cal destacar una de les cançons, en què el trobador tanca les diferents estrofes amb versos d’altres trobadors: Arnaut de Maruelh (estrofes I-II), Perdigon (III-IV), Folquet de Marsella (V), Gaulcem Faidit (VI). Aquest recurs innovador fou imitat posteriorment per Petrarca, que substituí els trobadors per poetes del Dolce Stil Nuovo.