“Segons Informa ElPunt Avui Un company de l’equip ha plorat de dolor i jo també he plorat.” La frase la deia ahir en Carlos, un home fornit de 59 anys que no podia amagar la duresa de la prova física i esportiva que suposa la Trailwalker Intermón Oxfam. És només un exemple a l’atzar entre els 1.200 participants que van emprendre el repte de cobrir la distància de cent quilòmetres que separa Olot i Sant Feliu de Guíxols resseguint les vies verdes gironines.

Tothom destaca que la Trailwalker és una combinació de solidaritat i d’esport, però és molt més que això. Al fet de viure la sortida dissabte a Olot i l’arribada ahir a Sant Feliu de Guíxols, s’hi ha d’afegir un tercer element indestriable: l’emoció. Una emoció que es reflectia ahir en els ulls de molts dels participants, que no podien aguantar les llàgrimes en veure que eren a pocs metres de l’arribada. Un dels caminants, desfet, es va eixugant les llàgrimes pel patiment i el dolor a només una desena de metres de l’arribada quan una noia se li va acostar i li va fer un petó a la galta. Una injecció de moral suficient per recórrer els pocs metres que resten. Un moment fugaç que exemplifica els milers de detalls d’aquesta prova.

L’emoció és palpable en l’ambient. Els periodistes, els familiars, els fotògrafs, els càmeres i els ciutadans ho capten i també se’ls humitegen els ulls amb l’arribada d’un nou equip. Una nova proesa. Un equip que prové de Hong Kong entra després de tot un dia de ruta. Es mostren satisfets i anuncien que dissabte que ve faran cent quilòmetres més a la Trailwalker de París. Al pàrquing, l’Esteve, en Ramon, en Lluís, en Tomàs, l’Antonieta i la Kata –de la firma Sanofi– descansen. “Hem patit molt per les llagues als peus i dolors musculars, però ho hem fet”, deien satisfets.

La solidaritat no ha quedat només en els 641.000 euros que Intermón Oxfam ha recaptat amb la prova i que invertirà en la construcció de pous d’aigua a Etiòpia. Els equips relaten com la solidaritat s’ha palesat a cada pas, ja fos animant-se, fent-se fotos o donant-se aigua o menjar segons calgués. Dels 285 equips que van prendre la sortida, 270 van creuar la línia d’arribada en una mostra de superació. Els primer equip a arribar va ser Corredors.cat dissabte a la nit i només va necessitar 10.43 hores i va superar els Cowboys de Hong Kong per tres segons. Però en aquest cas la classificació era el de menys.