El passat divendres 25 de maig, va tenir lloc una nova activitat del cicle Salut i Societat: una taula rodona que tractà sobre l’exclusió social que pateixen les persones discapacitades, una situació que cal fer visible per entendre-la i intentar canviar.

A la sessió hi varen participar Carme Riu, Presidenta de l’Associació de Dones no Estàndards, entitat dedicada a donar a conèixer la violència que pateixen les dones no estàndards, que són totes aquelles persones que no entren dins els paràmetres del que estadísticament es considera “normal”. Acompanyada de Sònia Pujol, presidenta de l’Associació de Discapacitats Ganxons, que ha donat suport i ha participat en multitud de campanyes de sensibilització.

A la taula és va tractà l’anomenat Normalisme, en el context d’una societat en la que tot el que no veiem normal ens fa por i intentem fugir-ne. Elles consideren l’anormalofòbia, entesa com la fòbia a tot allò que no és normal, com una malaltia de la nostra condició humana. Es qüestionen que, si els anormals són exclosos de la construcció del món, com podem fer les coses accessibles? Reivindiquen el dret a que tothom tingui les necessitats cobertes i tothom pugui sentir que contribueix a la construcció del món en el que viu.

Al llarg de la xerrada, es va posar de relleu com se’ns educa en una sèrie de perjudicis que intenten normalitzar-ho tot, perquè ens fa por la diferència. Això, provoca que hi hagi una gran discriminació cap a les persones amb discapacitat i més quan aquesta és visible i no es pot amagar, com en el cas dels minusvàlids. I en aquesta discriminació, també es va fer notar com la dona discapacitada ho pateix encara més que l’home, per tant, té una doble lluita pels seus drets.

La xerrada va cloure amb la conclusió que, si volem canviar aquesta situació d’exclusió, cal anar de-construint totes les dicotomies, les separacions que hem anat definint al llarg dels segles. Hem de ser capaços d’entendre i acceptar la diferència, per arribar a un món on tothom hi tingui cabuda, hi tingui veu.