“Segons Informa Tribuna Ganxona Quan només n´hi ha una, fas una xiulada o t´hi acostes nedant i els fas marxar. Però els caps de setmana no hi ha manera”, es lamentava un banyista diumenge al migdia a l´idíl·lica, i difícilment accessible, cala Vigatà de la nostra ciutat.
La cala pertany, pel que fa a protecció terrestre, a la zona protegida del PEIN Ardenya-Cadiretes i pel programa Xarxa Natura 2000. El seu fons marí és extraordinàriament ric en praderies de posidònia oceànica, una planta marina que compta amb especial protecció arreu del mar Mediterrani, i la zona està englobada en el projecte d´una futura reserva marina. Però la protecció de l´entorn no és suficient. Les boies que marquen el límit d´entrada a les embarcacions a la petita badia són traspassades contínuament per barques grans i petites. Algunes Zodiac fins i tot arriben a motor a peu de la platja. El dany ecològic és notable -la praderia de posidònia presenta nombroses clapes, producte dels ancoratges de les barques- i el risc alt per als banyistes, sobretot pels que fan immersió sense ampolles i no porten cap mena de senyalització.
La zona suposadament protegida de la costa de Sant Feliu arriba des de cala Vigatà fins, en direcció nord, la Punta de Garbí i Port Salvi. Hauria d´estar protegida tot l´any, però normalment es posen boies al principi de l´època de bany, que també coincideix amb l´època de la reproducció de peixos i animals marins. Enguany es va balisar primer la Punta de Garbí, i fins fa poques setmanes no s´ha estès el balisament fins cala Vigatà. Però a la vista està que aquests límits no són impediment per als vaixells que volen acostar-se a la costa.
En teoria, la vigilància de les barques que vulneren la línia de les boies i envaeixen el terreny dels banyistes pertoca a la Policia Municipal. Aquest cos hauria de patrullar la costa, aixecar actes dels vaixells que traspassen la zona limitada i enviar aquestes a Capitania Marítima per a la seva tramitació. Però la Policia Municipal de Sant Feliu no disposa d´embarcació, la cala Vigatà és de difícil accés -cal baixar una escalinata que descendeix per un penya-segat d´uns 50 metres per arribar-hi- i tot això fa que els banyistes que precisament recerquen un indret tranquil lluny de les aglomeracions de les platges cèntriques hagin de banyar-se aquí en la perillosa proximitat de les barques.
La reserva, en suspens
La reserva marítima de Sant Feliu de Guíxols és un projecte que cueja a les taules del consistori ganxó des de fa més de 10 anys. Les praderies de posidònia i l´interès general que presenta aquest tram de costa, ric en flora i fauna marina gràcies als entrants i les coves sumergides dels penya-segats, que són els més alts de la Costa Brava a l´alçada de les Penyes, al sud respecte a cala Vigatà, van motivar que existís interès a protegir la zona. Fins i tot la Generalitat, en les seves planes de difusió turística, explica que cala Vigatà “té un fons marí d´elevat interès ecològic, tant per les formacions rocalloses i coves submarines, com per les praderies de posidònies; i és una zona idònia per al busseig”.
Les empreses de busseig de Sant Feliu es compten entre els agents més interessats que s´aprovés la creació de la reserva, un fet que es considera que redundaria en favor de, per exemple, la pesca -es considera que hi hauria més captura en cas de deixar als peixos una zona tranquil·la per reproduir-se- i del medi ambient en general. Però el fet que s´hi hagin de posar d´acord tres administracions -el consistori, Costes de la Generalitat i Costes del Ministeri de Foment- ha fet que el projecte es posposi indefinidament.
Sant Feliu compta amb un pla d´usos de les platges que ha servit per delimitar, per exemple, zones de platja per a no fumadors i d´altres on els propietaris de gossos hi poden dur els animals a banyar. Si bé els gossos han causat conflictes i hi ha gent que fuma a les zones de no fumadors, caldrà esperar al final de l´estiu per fer balanç de l´experiència.