Segons Informa Radio Sant Feliu El pintor Pere Manera i Mayola, que durant més de 40 anys va estar al front de l’Escola d’Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols, va morir dilluns a l’edat de 85 anys.

Pere Manera, nascut a Begur, es va traslladar a Sant Feliu de Guíxols on va venir a viure arrel del seu casament amb la guixolenca, de procedència torroellenca, Carolina Oller amb qui va viure a la finca de la botiga de Can Rubau, que havia estat l’establiment dels predecessors de la Carolina, que eren basters. Posteriorment, regentat pel matrimoni  fou, en l’època del turisme dels anys 60, una botiga de bosses i joguines.

Del matrimoni varen néixer en Robert i la Mercè. De les influències d’en Pere i  del seu gran amic, el pintor Pitu Albertí, en Robert, va heretar l’amor per la pintura. De les marines de Begur i de la Costa Brava d’en Pere i de les pinzellades contundents del seu padrí, l’Albertí, en Robert va crear el seu propi estil que va desenvolupar especialment en la seva etapa a La Garrotxa, on va morir sobtadament l’any 2010. Aquest dissabte s’inaugura una exposició homenatge a Begur que el setembre recalarà a Sant Feliu.

En Pere sempre deia que era el treballador que sortia més barat a l’Ajuntament perquè la seva nòmina era només de 20.000 pessetes, es referia al sou que percebia per estar al front de l’Escola d’Arts i oficis on dotzenes de ciutadans varen poder realitzar el seu desig de tenir contacte amb la pintura i el dibuix.

Manera també es va oferir a pintar murals que deixaran testimoni del seu pas i el seu altruisme com els de l’aparcament de l’antiga Xaica, on va imprimir una glosa al bot de salvament Miquel de Boera o el de la plaça Alabric que il·lustra la continuació d’un barri imaginari.

El seu caràcter empordanès per excel·lència derivava en un posat impactant però tot seguit es diluïa en una conversa planera i amable. De fermes conviccions catalanistes va demanar que l’estelada presidís el seu funeral, de caràcter civil, que se celebrarà aquest dimecres a les 10 del matí al tanatori de la Funerària Juanals de Sant Feliu, on diversos amics prendran la paraula per afegir més testimonis de la singularitat del personatge.