Segons Informa Radio Sant Feliu Es veïns de la Rambla del Portalet, el carrer Joan Maragall i altres vials del centre de Sant Feliu de Guíxols van ser, ras i curt, testimonis d’un frau a les portes de casa seva? La sospita d’irregularitats en el buidatge dels hotels Anlló, un conjunt de vuit immobles que el 2002 va anar a parar a mans de la Generalitat després de la mort dels propietaris, els germans Francesc i Joan Anlló, era un rumor tan persistent que finalment la Fiscalia de Barcelona va prendre cartes en l’assumpte segons informa el Diari de Girona.

El gener passat, gairebé 10 anys després dels fets -el saqueig indiscriminat dels immobles va començar el 2003-, l’Audiència de Barcelona va condemnar l’empleat públic responsable, entre d’altres afers, del buidatge dels hotels ganxons per delictes de frau, falsificació de document oficial i exacció il·legal -quan un treballador públic cobra impostos no autoritzats, o infla el preu d’aquests. La pena és d’un any i quatre mesos de presó, 780 euros de multa i un any i tres mesos d’inhabilitació. Dos còmplices més han rebut condemnes de vuit mesos de presó i petites multes. La sentència els acusa d’apropiar-se indegudament de 37.000 euros públics, que d’altra banda han retornat.

Però la sentència, fruit d’un pacte entre les parts -no hi ha hagut, doncs, judici- no esmenta en cap cas ni el nom de Sant Feliu de Guíxols ni el de cap altre municipi, i en aquest sentit és sorprenentment genèrica. Es limita a explicar que Emilio Sergio García Masegosa, el treballador contractat per l’Àrea d’Herències de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat per gestionar “la inscripció dels immobles en els registres, la presa de possessió dels mateixos, les visites i les subhastes dels béns amb valor que hi havia dins els immobles”, va teixir una xarxa d’empreses participades pel seu germà i la parella d’aquest, a més d’un tercer soci, per atribuir-se les adjudicacions dels treballs de buidatge i neteja de finques de la Generalitat. Si bé la sentència no ho esmenta, entre els treballs efectuats hi constava el buidatge del llegat dels Anlló.

La sentència situa les activitats il·lícites “des de novembre de 2004 fins a setembre de 2005″ -almenys quatre dels hotels de Sant Feliu es van buidar entre 2003 i 2004. La mecànica era senzilla: adjudicar les feines a empreses pròpies i falsificar les factures inflant-ne les quantitats a cobrar. “Si la factura (dels treballs) era inferior a 3.000 euros era directament l’acusat l’encarregat de l’adjudicació directa i personal dels esmentats treballs”, comença indicant la sentència. Així, Garcia Masegosa posseïa amb el seu germà, Francesc Masegosa Garcia -la sentència atribueix diferent ordre en els cognoms als dos germans- l’empresa Gremoland, de la qual constava com a administradora Ana Maria Vázquez Tojo, en principi imputada però a qui finalment es va retirar l’acusació.

Alhora, Francesc i Carlos Carmelo López Jiménez eren propietaris a mitges de l’empresa Inversiones Eudora SL, i aquest darrer també era propietari de les societats Mensacatalonia, Código 33 Mensajeros i Forum Courier SL, narra la sentència d’una manera clara i diàfana. Entre 2004 i 2005, Sergio, “fent abús de les funcions que tenia encomanades, en benefici propi i de tercers i en tot cas en perjudici de la Generalitat, i de comú acord amb el seu germà, també acusat, i amb el tercer imputat, van facturar (mitjançant les firmes abans esmentades) treballs que no havien estat realitzats en alguns casos, i en d’altres van facturar un preu superior al real”.

Per justificar els imports irregularment alts “van manipular les fulles de l’encàrrec original de les factures, escanejant la part inferior de la fulla original, on hi havia la rúbrica del cap de l’Àrea d’Herències, Josep Miralpeix Casas, modificant-ne també la part superior, on hi constava l’immoble i els treballs a realitzar. Així, van aconseguir cobrar indegudament de la Generalitat un import total de 37.000 euros”

El principal acusat, Sergi Garcia Masegosa, va admetre els delictes que se li atribuïen, cosa necessària per assolir la conformitat entre les parts i evitar el procés. Consistien en frau, exacció il·legal i un delicte continuat de falsetat de document oficial. A Francesc Masegosa Garcia i Carlos Carmelo López Jiménez se’ls considera còmplices necessaris i també van reconèixer haver format part de l’estafa a la Generalitat.

El magistrat aplica a les penes l’atenuant molt qualificat de reparació de danys, ja que els diners defraudats han estat recuperats per a les arques públiques. Tan sols la Generalitat va exercir acusació particular. L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, que l’any 2006 assegurava que també es personaria en cas de judici, no hi ha pres part.

Lògica i veritat processal
Que Sergi Garcia Masegosa va participar en el buidatge dels hotels Anlló és un fet que s’ha acreditat per la declaració dels treballadors que contractava per executar el buidatge dels hotels. Entre ells, segons fonts properes al cas, s’hi compta un home colombià que va acabar essent conegut de la policia per altres motius infinitament més greus: Marcelo Ruiz Ospina està acusat d’assassinat per, presumptament, decapitar la seva filla de 18 mesos el novembre de l’any passat. Actualment és a presó preventiva en un centre psiquiàtric.

Però la vaguetat de la sentència tan sols permet inferir, no afirmar rotundament, l’existència d’irregularitats en la gestió d’aquests immobles. La veritat processal no entra, doncs, a esclarir què se’n va fer dels efectes que hi havia dins les finques ganxones, entre els quals s’hi incloïen fins i tot cotxes. Alguns treballadors que van buidar-les van cobrar en negre i, si els veïns els preguntaven alguna cosa, els explicaven que s’enduien les andròmines per vendre-les al Marroc.

El serial del llegat dels Anlló s’arrossega a Sant Feliu des de fa ja deu anys i el destí de les finques no està ni molt menys clar. Les dues subhastes que s’han efectuat, i que haurien de generar diners per a les entitats de la ciutat i pel futur museu Thyssen, han estat desoladores i només s’han venut alguns aparcaments. Es creu que els germans, solters, malcarats i vividors, tenien la pretensió de llegar els hotels ganxons als treballadors, però després de la mort de Francesc i, uns mesos després, la de Joan, no es va trobar mai un testament que donés aquesta o altres indicacions.

En uns mesos, els immobles van passar a ser públics i al quedar tancats, degradant-se poc a poc. I des de llavors ha passat ja una dècada i no s’auguren grans novetats en un futur proper.