Segons Informa Tribuna Ganxona S´ha constituit recentment la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca a Sant Feliu de Guíxols. Més de trenta persones que pateixen problemes econòmics greus per la crisi i els deutes hipotecaris amb els bancs es van reunir per primer cop per organitzar-se i aprendre a defensar-se d’aquesta situació.
El germen d’aquest grup es va donar fa pocs dies a la sala de la biblioteca de la ciutat en un acte en què la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Girona, Marta Afuera, va explicar els fonaments d’aquest moviment d’autoorganització. Al final de l’acte aquesta trentena de persones es van apuntar per constituir el nucli fundador de la PAH a Sant Feliu.
El síndic de greuges de Sant Feliu va donar suport a la iniciativa, que va omplir la sala amb una capacitat de 100 persones.
Segons la mitjana catalana, en una ciutat com la nostra s´han patit entre 300 i 400 desnonaments des de 2008 fins ara. Tanmateix, a l’oficina del síndic de greuges municipal només hi han arribat 4 casos. No s´ha pogut saber quantes famílies han hagut perdut la seva llar, ja que ni els serveis socials ni els jutjats ho comptabilitzen.
José Luis Mayo, síndic de greuges de Sant Feliu, va explicar les gestions fetes per la seva oficina per ajudar els casos que se’ls havien presentat i va posar de relleu el fet que en la Constitució l’habitatge hi figura com un dret i per tant la ciutadania pot exigir a les administracions que es compleixi, tant als ajuntaments com a la Generalitat. També els jutges han de contemplar les lleis d’acord amb la nova realitat social ja que el decret del govern central del mes de març “s’ha revelat gairebé inútil i el més recent es gairebé insultant”, en paraules de Mayo. També va explicar que els 42 síndics locals de Catalunya treballen coordinats en aquest problema i que amb la seva presència volia donar suport a la constitució de PAH a Sant Feliu.
La portaveu del PAH a Girona, Marta Afuera va haver de suspendre una estona la conferència per atendre Ràdio Salt, ja que l´endemà es preveia una acció de la PAH per un desnonament: “l’ajuntament esta fent el paper d’oficina de desnonaments per les entitats bancàries” i donat l’alt percentatge d´immigrants a Salt va comparar la situació amb una operació de “neteja ètnica”. “La majoria dels dirigents polítics no viuen als barris on hi ha problemes i acaben pensant en el seus interessos i no en el que passa al carrer”. Va reclamar valentia a les persones afectades i als ajuntaments que vulguin fer alguna cosa per ajudar de veritat: “Si no ens juguem el tipus no podrem canviar res”. “Molta gent ha de triar entre pagar el deute o menjar”. “El jutges no estan obligats a fer fora la gent que no paga. Han d’interpretar la llei d’acord amb el moment en que viu la societat i això vol dir que poden decidir si el banc es queda amb l’habitatge o no”, són algunes de les frases que va dir.
Marta Afuera també va explicar que el sistema d’actuació de la PAH és d’autoorganització i ajuda mútua entre les persones afectades, que “sovint fem passos transgressors de la legalitat – igual que les dones que reclamaven el vot o els qui lluitaven contra la segregació racial- però sempre amb actituds pacífiques”. Les PAH es reuneixen de forma estable i persistent. A Girona funciona una assemblea que arriba a aplegar 200 persones que s’assessoren i lluiten contra l’assetjament i l’ intimidació a que els sotmeten les entitats bancàries. Hi ha moltes mesures que es podrien prendre per resoldre el problema, segons explica la portaveu de la PAH: la dació en pagament ha estat acceptada per tots els bancs en tots els casos quan es tractava d’empreses promotores, el 70 per cent de tots els casos d’impagats. En el cas de les persones, que només representen un 30%, no es fa. Es podria apujar el preu de taxació dels habitatges. Ara es treballa amb un mínim del 60% del preu de compra. Només faltaria una firma del govern per arribar al 100%. La Generalitat també podria decretar un estat d’emergència habitacional per evitar els desnonaments i els alcaldes també ho poden fer. Pel que fa al preu del lloguer social també es poden prendre mesures. A Girona s’ha abaixat el pagament de 350 a 140 euros al mes. A Sant Feliu es continua pagant per damunt el 400 euros.
L’acte va reunir unes 80 persones, de les quals una trentena va deixar nom i contacte per treballar per a la constitució d’una PAH a Sant Feliu de Guíxols, que segurament reunirà persones de Santa Cristina i altres localitats de la Vall d’Aro que també eren a l’acte.